Aquest capítol va dedicat a la Resiliència,

 

Segur n’heu sentit a parlar però us poso la definició, en castellà perquè està millor explicat: “La resiliencia es la capacidad de afrontar la adversidad saliendo fortalecido y alcanzando un estado de excelencia profesional y personal. Desde la Neurociencia se considera que las personas más resilientes tienen mayor equilibrio emocional frente a las situaciones de estrés, soportando mejor la presión. Esto les permite una sensación de control frente a los acontecimientos y mayor capacidad para afrontar retos”

Hi ha moltes més definicions, ja sabeu en temes de psicologia tot és molt més extens, però en fi, volia fer inca peu en aquest tema perquè precisament avui fa 4 anys que vam arribar a Mèxic. Aquí vaig sentir parlar per primer cop d’aquest terme, que en els nens és molt evident i bé en els adults també, tots en major o menor mesura som resilients, per nosaltres la gran adversitat va ser arribar aquí fa 4 anys.

 

I bé, ara si deixeu-me que us expliqui una mica que hem fet aquest darrer mes.

Ara fa exactament un mes també, vam tenir un cap de setmana d’aquells complets, el dissabte teníem una comunió, una fira i un casament. Jo vaig anar a la comunió, el Lluis a la fira a Querétaro, i al vespre la Marta es va quedar amb els nens a un hotel a Querétaro i natros vam anar al casament, desprès també a dormir al mateix hotel és clar. El dia següent vam anar tots a la fira, i desprès a l’entrega de trofeus del darrer torneig de tennis que va participar el Julià que va quedar segon. Ja sé, segon no és primer com diu el Lluis, dels segons ningú se’n recorda, jajaja, però per nosaltres era important perquè era el primer cop que jugava en pista ¾ (sense ell saber-ho) i va quedar segon.

La següent setmana em va tocar anar a Guadalajara per feina, a la fira més important de Turisme que fan a Mèxic, i va anar molt bé a part que vam fer molt bon equip tots els recursos turístics de Querétaro que participàrem, va haver-hi molt bon rotllo i vam sortir “compadres” tots. 

Aquell cap de setmana vam fer Paella a casa per celebrar el dia de la mare amb els catalanomexicans, tot i que el Julià estava fomudet. No ens pensàvem que fos tant, creiem que era la pasa, però dilluns al veure que no millorava el vaig dur al metge a Tequis i divendres a Querétaro perquè no l’acabàvem de veure recuperat. Total que es veu que va agafar una bactèria a l’estomac, i el va deixar molt aixafat. Crec que sense febre és el primer cop que el veig tant malament tants dies seguits.

La següent setmana l’aconteixament més important... És que arribaven els meus pares!! Just el mateix dia que el Julià va marxar de “campamento”.

Aquell cap de setmana va iniciar també la “Feria del Queso y el Vino” a Tequis, al vespre vam anar-hi tots a escoltar la Filarmònica de Querétaro.
I el diumenge vam anar per primer cop conduint jo mateixa al DF, a veure El Rey Leon. Havíem d’anar-hi tots però el Lluis ho tenia complicat i doncs em vaig “aventar” (com diuen els mexicans) jo soleta el camí. Bé, la veritat, és que a l'anada vam anar seguint a la Gaby (Del Lluis Serra) perquè vam quedar d’anar junts a veure el musical. L’únic que ella es va desviar a recollir a sa mare i natros, mon pare, la Marta, el Julià i jo vam anar a esmorzar a prop d’on era el musical. La tornada si que la vam fer per compta pròpia, i tot va anar fantàstic!! Veieu el que us comentava de la resiliència...Si ens fixem sempre estem superant pors i adversitats.

I aquest darrer cap de setmana, el Lluis i jo hem anat a Ensenda, a la zona vinícola, per feina també. Com podeu comprovar que els avis hagin estat aquí per cuidar dels nens ens ha anat com anell al dit. I més que la Vinyet es va posar amb febre i angines pobreta.

En fi, resulta que s’agermanen els pobles d’Ensenada y Ezequiel Montes, i per aquest motiu, a part d’altres vitivinicultors d’aquí Querétaro venien també els nostres “Conseller” de Turisme i d’Agricultura, amb les dones, més comitiva. Però la veritat que ens ho hem passat molt bé. Jo feia temps que havia perdut aquesta perspectiva del món del vi, abans tenia més l’oportunitat amb el Lluis de fer aquestes coses i el cert que aquesta part sempre m’ha agradat molt, i ara m’ha encantat recuperar aquesta essència de la meva feina que degut al dia a dia he anat perdent i ara he pogut recobrar, coneixent enòlegs i projectes que m'han captivat.

I aquí m'acomiado amb un ...

 

Fins aviat Família

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now