Estimada Família,

Avui  dijous 23 de juny us escric el capítol 102, i primer de tot Benvingut Estiu!!
Ja us ho he comentat en altres ocasions, que com l’estiu de Catalunya no n’hi ha. Es troba molt a faltar el mar i l’ambient Mediterrani, les festes majors, les terrassetes...
I aquest estiu més que ho trobarem a faltar, perquè ja és un fet, que no venim.

Intencionadament, serà el primer cop que em perdo la FM, el 2012 me la vaig perdre però no per voluntat pròpia. Aquest any, hem pensat que si al Setembre arriben els Arroyo-Navarro, seria una mica contraproduent fer tantes vacances, tant en lo econòmic com laboralment parlant. Tot no es pot en aquesta curta vida! Així que amb la majoria ja no ens veurem fins Nadal.

I al Ciscu i la Silvia, no és per pressionar eh, però que vaja els esperarem “Como agua en Mayo” jajaja.

I bé aquest darrer mes ens hem sentit molt acompanyats i consentits per els meus pares, no us podeu imaginar el que és tenir la “mama” a casa i que et cuini cada dia! Veure els teus pares fer d’avis dels teus fills. No ho valores fins que te’n adones que ja no ho tens. És més, quan es converteix en una cosa quotidiana, el que provoca és l’efecte contrari, petites discussions, diferents punts de vista, limitacions que els hi imposem als avis alhora d’educar als nostres fills, etc.., i ara veig que malauradament és una de les coses que pel fet de viure fora a nosaltres ja no ens passa. I els pocs dies que convivim intento que flueixi l’harmonia, que no és exercici fàcil tampoc amb les persones que t’estimes i tens tanta confiança. En algun moment donat tots trèiem el “Déu Salvatge” que portem dins, per cert pel·lícula que us recomano molt.

I pel que fa a la nostra vida diària, doncs, com vosaltres, treballant, gaudint els caps de setmana que la feina ens ho permet, i anar empenyent dies, bé la veritat que aquest primer semestre de l’any m’ha passat volant, ojalá i l’altre mig passi igual de ràpid.

El darrer cap de setmana que els meus pares van ser aquí els vam dur a la Sierra Gorda, i vam veure una part que no havíem estat mai, Bucarelli, que per baixar vam tenir que fer un port de muntanya una mica heavy, i vam veure una part de la Huasteca Potosina, que ja pertany a l’Estat de San Luis Potosi, que tampoc no havíem estat i hi ha molt per visitar, natros només vam tenir temps de visitar unes cascades naturals molt xules.

També  vam tenir el “Festival de la Paella,” i ara ja estem preparant el més important “Vendimia”, tot va a un ritme... que de vegades penso “párate mundo, que yo me bajo!”!!! 

Els nens, van fent també, tot sota la normalitat per dir-ho d’alguna manera. El Julianet amb dos torneigs més de tennis a l’esquena... aquest cop perduts, a vere si remunta... I la Vinyet, bé també, a l’agost ja començarà a l’escola del Julià. Ah i l’hem tornat apuntar a Natació.

La Marta, la nostra filla adoptiva, jo li dic al Lluis que si algun xafarder ens pregunta, li diguem que és només filla del Lluis del seu primer matrimoni, jajaj. També contenta, encara li xoquen moltes coses culturals però és normal.
Dissabte passat vam anar al Nevado de Toluca, és un volcà i és la quarta muntanya més alta de Mèxic, el Lluis, la Marta i el Julià van fer cim, per la Marta va ser el seu primer cim, Déu n’hi do s’ha posat el llistó ben alt, i pel Julià el primer cim de 4000.
Jo només vaig fer una passajadeta pels llacs, un parell d’hores baixar i tornar del crater del volcà, mentre el Roberto es quedava amb la Vinyet. I ells van trigar 6 hores per fer els dos cims, “el pico del Fraile” y el “pico del Águila”. Les 4 hores restants que vam estar amb el Roberto esperant, vam veure passar dos ambulàncies i un helicòpter, no em pregunteu com tenia el cor.

I ja per anar acabant, ja estem amb els braços oberts per rebre els Rebollo-Ricarte, i per marxar de vacances a la Baja California, ja us explicarem les aventures, de dos famílies, diferents com la nit i el dia,  10 dies en una furgoneta, creuant un desert, i dormint a la platja!!! Uns que a les 7 del matí ja estan dempeus i al cotxe  i els altres que a les 7 del matí estem, amb un xic de sort, llevant-nos per anar a la dutxa, jajaja. 

Visca les famílies diferents com totes les nostres i vostres!! Alguna cosa enriquidora deu haver en tot això no creieu?

Que tingueu tots un fantàstic inici d’estiu i una bona revetlla de Sant Joan!

Fins aviat!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now