Estimada família,

Aquest nou capítol el començo a escriure a 23 d’Agost, sé quan els començo però no se quan els acabo, i va especialment dedicat a la Festa Major de Vila.

Ja han passat i hem fet moltes coses des del darrer episodi, començaré explicant-vos una  mica el Festival de la Vendimia, més aviat us pujo fotos a l’Insta 104 perquè les imatges parlen per si soles. Va ser molt esgotador, més que cap any diria, perquè van ser moltes més hores. Però estem satisfets, el més important que tot l’equip va respondre super bé i vam treballar molt a gust, incloent-hi els nervis i l’adrenalina. Una Vendimia més, aquesta any sense l’al·licient de venir a Catalunya!!! Mecagundena... perquè ningú m’ho va treure del cap aquesta idea de no venir???!!! Que no em coneixeu?? Que no ho veieu a venir que m’arrepentiria a partir del 15 d’Agost???!!! Mareta meva, a Dios pongo por testigo que no ho torno a fer cap any! Jajaja.

També és cert que mai havia tingut tant bon motiu com per quedar-nos, els Arroyo-Navarro. Son aquells amics, que traspassen la barrera d’amics per ser de la família, i ja sabeu que jo per la família el que faci falta! Però també deixo aquí per escrit que l’any que ve qui vulgui venir al Setembre que vingui... però que vingui a partir del 3 que jo estaré tornant de la més típica!

I bé, ja que no veníem, vaig pensar, que tampoc calia patir tant, i que després de la Vendimia, ens mereixem un descans i unes minivacances per alleugerir les coses, així que el Divendres 12 vam marxar a Holbox. Holbox és una illa que me’n havien parlat i quan van venir els Raventós-Petit, vam fer una excursió d’un dia, i ens ho vam passar teta! No hi ha res per fer, una mica de kayac, passejar en bici i relax... I com que voles des de Querétaro a Cancún per anar-hi, era el destí ideal per anar a no fer res... descansar, gaudir dels peques, menjar bon peix i mirar el mar. I és el que bàsicament vam fer.

I bé avui és divendres 26, a 3 dies de la FM, és que no me la trec del cap!!! I a part fa una estona la meva amiga Sònia Massana que viu al Df, bé ara li diuen Ciudad de México, m’ha enviat una web amb histories frikis de la més típica i m’he en recordat precisament del Ciscu i l’any que es va pujar a la barra de Cal Ramón i ens va ruixar a tots amb sifó! Son pare el volia pelar!! Quin any! Els vilafranquins i no vilafranquins sempre diem que totes les Festes Majors son iguals, any rere any, però en el fons del nostres cors sabem que no és així, perquè sempre hi ha anècdotes que les fan diferents i vivim històries personals que perduren en el temps.

I precisament  aquest any cau súper bé, entre setmana com ens agrada als de Vila, bé  l’any que ve també...  

El cap de setmana passat, vam anar a una Fiesta de la Vendimia, molt maca, molt pijeta, però molt maca, molt diferent a la nostra, s’assembla més a un dels nostres Events Cena en la Intimidad, perquè érem 300 persones. El lloc molt bonic, a San Miguel, era la mateixa Hacienda que fa uns mesos vam anar a l’aniversari del propietari.

I bé lo bo d’aquí, que els nens ja han començat el cole, van començar el dimecres 24. La Vinyet molt contenta d’anar al Kinder, aquí li diuen Kinder o Nursery, però equival a P3. Que ràpid m’ha passat el temps, és un tòpic oi també?... Però és que és veritat!! S’ha adaptat molt bé, també és cert, que ja estava acostumada a la guarde i a part mireu quina sort, que l’assistent que tenen a la seva nova classe va ser profe seva a la guarde. L’horari que té la Vinyet és fins la 1, ella per tenir germà gran que surt a les 3, ens donen l’oportunitat també de recollir-la a les 3pm, i bé, veig que hi ha uns quants malspares com jo, que no fan dos viatges a l’escola.

I ahir diumenge vam fer una paella a casa per inaugurar la Lliga del Barça, jajaja. Qualsevol excusa és bona. La Paella va ser a càrrec del cocinitas de casa, que no per res, però ahir li va quedar especialment bona. Aviam si al final resultarà un bon partit aquest noi...

La festa però va acabar quan a l’Iker el van trucar per dir-li que havia mort un nebodet seu de 2 anys que estava malaltó. Li van diagnosticar un tumor fa 6 mesos i ha sigut fulminant.
Per això és que avui no estic especialment afectada per no ser amb vosaltres, perquè realment aquestes patacades fan que topis amb el que realment és important. I perquè el cap de setmana vaig proposar-me viure-ho amb humor, amb humor tot és més fàcil.

Així que, Família, ja que aquest episodi va dedicat a la més típica, (atípica aquest any per natros) gaudim-la, unes quantes birres a la nostra salut, molta sort als Verds, demà m’emocionaré sentint les gralles des de la distància, i als meus pares i germans una forta abraçada!!

Força, Equilibri, Valor i Seny!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now