Estimada Família,

Vet aquí un email més i un mes més, ja gairebé Octubre!

Aquest episodi el dedicaré a la tardor, uff crec que és l'estació de l’any que menys m’agrada, ni és fred ni és calor, per l’única cosa que podria dir que m’agrada és per les rutines, i bé perquè hi ha el meu aniversari també, jejeje.

Doncs bé, abans d’acabar l’estiu, per aquí ja sabeu que vam fer una tercera i última ronda de vacances amb els Arroyo-Navarro. No hem vingut a Catalunya, però sembla que ens haguem passat l’estiu de vacances oi? Jajajaj, Doncs en realitat, laborals hem fet menys de 15 dies, ja veieu no em convé quedar-me aquí cap altre estiu!!

Tornant als Arroyo-Navarro, la casa era alegria, 5 canalles, tots ben avinguts no va haver-hi temps per l’avorriment! La primera setmana que van ser aquí nosaltres vam anar a treballar igual, però vam sortir de la rutina, per començar el dilluns dia 5 vam celebrar l’aniversari de l’Ona i la Noa, un altre dia van venir a Finca i vam dinar a Bernal, el divendres vam sopar a casa dels Serra, que la Gaby va preparar “Chile en nogada” un plat molt típic mexicà i d’aquesta temporada.  I finalment el dissabte 10 al migdia, aprofitant que el divendres 16 de Setembre no tenien cole els nens  perquè era festiu per lo del “Grito” i la Independència, vam marxar a Puerto Vallarta. Vam anar a un mega complex, que per res és el nostre estil de vacances, però el distribuïdor de Puerto Vallarta ens va aconseguir molt bon preu en un molt bon hotel i vam estar molt bé. Molt gran això si, per bellugar-nos per allà ens portaven en carros de golf, jajaja, però va ser molt divertit.
Cada família vam anar amb un cotxe, i això si, quan no hi estàs acostumat les carreteres de Mèxic, costen... però escolta que el Cisco se’n va sortir molt bé, i els nens van aguantar les hores de cotxe prou bé, molt bé diria jo. Els meus ja estan més acostumats però les bessonetes i el Cesc, es mereixen un aplaudiment.

I com tot lo bo s’acaba, doncs les vacances i la visita dels Arroyo-Navarro van passar pim pam. Ara queda el record i els bons moments que hem gaudit de la seva companyia aquí a Mèxic, qui ho havia de dir!!!

I la veritat que per aquí no tenim gaires novetats, nosaltres amb els nostres maldecaps de Finca, els nens al cole i activitats i tot continua igual.

Sabeu que m’he proposat deixar de cridar?? Es que cridava molt, i ho porto bastant bé. No vol dir que no renyi els nens i que no m’enfadi ni els castigui eh, però no crido. Ja us ho explicaré per Nadal a vere com em va,jajaja. 

I Dimecres, és a dir avui, volo a LA, si si, a Los Ángeles, els de la Secretaria de Turisme de Querétaro fan una presentació del destí Querétaro i han congregat 100 Tour Operadors, diuen... La presentació és dijous a les 6 de la tarda i després poden passar a vere la informació per una mena d’stands, i bé la qüestió que jo aprofito i em quedo fins divendres a la nit i a mitja nit agafo el vol de tornada. "Siempre quisé ir a LA", us en recordeu de la cançó del Loquillo?

Ahh mira sempre havia pensat que dins del mail, m’agradaria posar una cançó, cada mes una cançó que d’alguna manera representés alguna cosa d’aquell mail, doncs la d’aquest mes és aquesta i us deixo el link perquè l’escolteu, ara o quan us vingui de gust.

https://www.youtube.com/watch?v=vvitGvSA1EI

Bé família, no tinc gaire bé, res més per explicar, així que aquí m’acomiado,

Una fortíssima abraçada!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now