Estimada família,

Avui és dimarts 18 d’octubre, passen el dies ràpid, però aquest últim trimestre s’està fent etern i estressant.

Aquí els dies son ben rarots, deu ser per això que el meu humor i estat d’ànim pateix uns d’alts i baixos. Tan podem estar a 10 graus com a 25, i jo també...jajaja.

Ara que reprenc el capítol val a dir que ja és divendres 28 d’Octubre... això vol dir que fa 10 dies vaig intentar escriure el mail i en això es va quedar en un intent. Però en fi... el més interessant i divertit ha passat aquesta setmana, així que “allà voy”.

Aquesta ha sigut una setmana de Socialité... i de veritat mai millor dit. Mireu el dilluns 25 vam anar a Ciudad de México (CDM) ja no es diu DF, perquè estàvem convidats a una sèrie d’actes que organitzaven la Cambra de Comerç Espanyola, el Foro de Marcas Renombradas i alguns també  per l’Ambaixada Espanyola a Mèxic. Important destacar que el Sr. Don José Luis Bonet, a part de ser el President del Grup Freixenet, és President de la Cambra de Comerç i del Foro de Marcas, per lo tant organitzador i anfitrió en alguns d'aquests actes. Dilluns doncs, vam anar a la inauguració d’una exposició, molt xula per cert, de les marques espanyoles que ja tenen una gran trajectòria aquí a Mèxic, moltes catalanes!! Gas Natural, Freixenet, Vichy Catalan, Mango, Roca, CaixaBank, Torres entre d’altres.  I el José Luis Bonet juntament amb l’Ambaixador la van inaugurar. A l’apartat d’Instants veureu les fotos del anuncis antics a mi em va agradar molt.

El dia següent, és a dir aquest passat dimarts, entre d’altres actes hi havia “La comida de l’Amistad”. Això és un dinar que cada any la Cambra de Comerç Espanyola organitza per les empreses afiliades, i doncs bé és un dinar d’empresaris i empresàries espanyols, residents a Mèxic. Aquest any a part, van donar uns premis als empresaris mexicans, amics de les marques espanyoles,  és a dir, empresaris de molt prestigi que han ajudat a les empreses espanyoles instaurar-se a Mèxic. Entre d’altres i a destacar i l’únic de l’àmbit esportiu,  li van donar a l’Hugo Sanchez, que és mexicà, i va venir expressament des de Madrid l’Emilio Butragueño a fer-li entrega del premi. Perquè a demés es veu que aquí la Fundació del Real Madrid està fent una gran tasca amb nens i nenes molt perjudicats i desfavorits.
El Lluis, a tots als de la taula on estàvem asseguts els hi va dir: yo soy del Barça, però me voy a tomar una foto con ellos y se la voy a enviar a mis Amigos culés, jajaj. Un de la taula va dir:  yo tambien, te acompaño, jajajaja. Jo com a molt com a molt si hagués sigut el Raul en comptes del Buitre me l’hagués fet, jajaja i mira que el Raul em queia fatal eh, però almenys era guapot!

Però bé.... la nostra experiència en aquest sector, no acaba aquí.. L’endemà teníem un Dinar aquí a Finca amb el José Luis Bonet, l’Ambaixador i Autoritats de Querétaro. Mireu tema Excmo. Ambaixador ja us ho explicaré per Nadal, tema José Luis Bonet, tinc què dir que deixant a banda la seva i la meva ideologia política, és un home molt culte i molt intel·ligent. Aquí a Finca va fer un parell de discursos, en un ... va dir, que al seu avi i al seu tiet de 23 anys els van matar per ser Empresari i fill d’Empresari... Bé tots sabem que a les Guerres moren de tots els bàndols, passa que les nostres famílies, la majoria eren de l’altre bàndol, Republicans, però en fi, això em va impactar una mica.

El mateix dimarts, unes hores abans també vaig poder presumir de la meva terra, concretament del Penedès. Els de TourEspaña que és l’Organisme de Govern que promociona el Destí Espanya a l’estranger, en aquest cas a Mèxic, juntament amb el Foro de las Marcas Renombradas, van venir a fer una presentació sobre Enoturisme a la Finca a diferents periodistes. En la presentació es van centrar en el Penedès, perquè actualment son líders en nombre de visitants. I també perquè Freixenet està al Penedès. Quan em va tocar a mi presentar la Finca i la nostra tasca enoturística doncs vaig fer èmfasis que jo era d’aquestes terres i que em sentia profundament orgullosa.

Doncs quin rotllo no fins ara??? Realment és el més destacat de l’episodi, el que us explicaré a partir d’ara son coses més banals.

Els Raventós-Ricarte aquest passat cap de setmana hem passat tot per la pelu!
Jo el divendres passat vaig sortir una estona amb la Gaby i l’Olga, portava uns dies bastant agobiadilla i vaig fer teràpia a la pelu i ho vaig rematar amb un sopar i unes copes amb elles.

Fa uns tres caps de setmana també vam fer un dinar, berenar , sopar a casa, amb els Serra-Duran i amb l’Olga i el Fèlix.  Va ser un diumenge i l’endemà estàvem tots amb un ressaca que nos ens aguantàvem!! Natros tenim un armari ple d’ampolles i ells tenien molta sed!!
Aquell diumenge va ser el que la Vinyet es va fer un tall a la galta!! Us passo un primer pla també d’ella en una foto. Estaven jugant a la piscina amb una barca control remot i la Vinyesita va xocar contra la barca però encara no sabem com es va tallar... En fi.. la Vinyet és d’aquella canalla que li passen aquesta mena de coses. La setmana passada, el dijous, va sortir súper contenta de l’escola perquè li havien encomanat cuidar de la mascota de la classe, un peluix més gran que ella!!

Ahh i bé us deixo també unes fotos del meu viatge a L.A. Tot va anar molt bé, vaig arribar cansada perquè per voler-me quedar de “shopping” casi no vaig dormir. Però l’experiència va estar molt bé, I Love USA, jajaja. La veritat que si, que EEUU m’agrada ho trobo tot tan ordenat si ho comparo amb Mèxic. Mèxic té altres encants però l’ordre no és el seu fort.
També veureu unes fotos d'una Festa d'Aniversari que vaig anar amb els nens, un lloc una mica friky! 

En una de les fotos també veureu una casa enorme, això és a la casa del Ambaixador a Polanco, CDM, en un acte que es va fer el 12 d’octubre... jo hi vaig anar precisament per el tema del dinar que uns dies després teníem aquí a Finca. Perquè us ho explico per sobre, en principi aquest dinar l’organitzava la Cambra de Comerç Espanyola, i jo amb la seva directora, que també es catalana, la Joana, m’hi porto molt bé, però resulta que l’Ambaixador va voler organitzar-ho ell i tota la comunicació es va tallar... En fin serafin. Al final tot va anar bé i tal dia farà un any.
 

Ahh i un altre coseta poder important, el Lluis ha començat un Màster, feia temps que s’ho rumiava i al final s’ha decidit per un que fan a Ciudad de México, a l’IPADE,  son de l’OPUS!! Fa gràcia que precisament ell hagi acabat en una Escola d’Alta Direcció de l’OPUS. Ara de tant en tant m’envia un whatsapp mentre és allà i riem un rato. Em pensava que havíem de casar-nos novament per l’Església!! Fora bromes, aquest és el que més li van recomanar i els professors son molt bons. És un màster on exposen casos pràctics i els han de resoldre. I bé lo d’OPUS que ningú s’ofengui, doncs simplement que aquesta Universitat, com pot ser l’escola de Camp Joliu, fonamenten els seu valors en la Religió Catòlica. No et demanen de requisit que siguis i formis part de.
 

Bé família, doncs abans que us en aneu de pont, de castanyada, de Halloween, de Tots Sants, espero pugueu llegir l’episodi.
Ara ja calculo que en faré dos més, un a finals de Novembre per explicar-vos el VinArtJazz, que és el nostre proper “Evento” i l’altre a mitjans de Desembre, per explicar-vos “Concierto de Navidad” que és l’ultim de l’any i ja ens veurem les cares que en tenim moltes ganes. En el darrer episodi us compartiré la llista de coses que volem fer aquest Nadal!

 

Ah i la cançó, https://www.youtube.com/watch?v=TR3Vdo5etCQ

La vaig sentir un dia que tenia d’aquests  rarots, i vaig pensar la posaré aquest mail. És una cançó que em recorda mis tiempos mozos! I a més em recorda a persones que desafortunadament ja no estan amb nosaltres!!

Fins aviat!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now