Estimada Família,

Avui és dimecres 23 de Novembre, a menys d’un mes de veure us a tots!
I com vaig prometre que faria dos mails més abans de venir, aquí va el primer, capítol 107!

Començaré pel passat cap de setmana, que vam tenir el darrer “evento” gran, VinArtJazz, no és dels més massificats però l’organització i logística és més o menys igual de complicada.

Aquest evento és el què abans es deia “Vino y Arte”, però ara hi ha un altre evento a Querétaro, que organitza el Museu d’Art, el qual té el mateix nom. I a part, nosaltres portem 2 anys escollint grups únicament del gènere Jazz per aquest evento, així que ja posats, vam decidir canviar-li el nom. És el mateix evento què un any van estar els meus sogres i en el què fem una Subhasta d’Art benèfica. Aquest any, els diners recaudats van anar a una Associació de Querétaro que ajuda als nens amb Càncer. Des del 2012 que vam arribar, sempre hem procurat que les IAP (Instituición de Ayuda Privada), seria com una ONG però no tant grans,  siguin associacions les quals ajudin als nens, i que siguin de Querétaro, no cal anar massa lluny... Aquestes serien com les dos premisses importants, nens i Querétaro.

El primer any vam contactar una que recaudava fons per escolaritzar els nens de la Sierra Gorda, i els altres dos anys unes “Casas Hogar” que son orfenats, un de Tequis i l’altre va ser d' Ezequiel Montes, on hi ha la Finca.
Tornant al tema de la Subhasta l’any què van venir el Josep i la Mari Àngels, van subhastar un quadre de la Foix, us en recordeu? Podríem presumir que nosaltres tenim el primer quadre que es va subhastar d’ella, això quan sigui una pintora famosa i les seves obres valguin calerons, nosaltres tindrem un tresor! Bé, el tresor sentimental ja el tenim ara!
Al final enguany vam recaudar gairebé 65,000 pesos, que ara amb el tipus de canvi, que nosaltres el tenim molt desfavorable, son al voltant de 3,000€. Desitjant que serveixen pel benestar d’aquests nens i les seves famílies.

També en aquest evento vam fer lo del Catavins. Aquest any vam aconseguir tenir 69 participants! Un èxit!!

I pel que fa VinArtJazz poca cosa més, diumenge van venir els Serra-Duran i com l’Olga i el Fèlix que fan formatges, estaven aquí venent durant l’evento, vam passar un bon capvespre quan ja va acabar tot.

Ah bé, no us ho vaig dir a ningú, però dijous passat vaig haver d’anar al metge, perquè ja feia uns dies que em trobava mig rara, com el cap emboirat, però com que el temps estava igual vaig pensar que era cosa de la pressió. Però dijous ja em vaig llevar malament i al final a la tarda vaig anar al metge. Em va dir que tenia el Síndrome de Meniere, jo tampoc ho havia escoltat en ma vida. Realment vaig anar al metge perquè els símptomes que tenia no era de pressió baixa, més aviat de vertigen i em vaig espantar una mica. El metge em va explicar que aquí a Querétaro, és molt comú, i que molts cops ve relacionat amb els primers freds. Total que, dijous em vaig quedar tot el dia a casa, divendres tenia un evento amb el Lluis a Querétaro, precisament aquest que us deia abans que organitza el Museu i les bodegues, Vino y Arte, i no hi vaig poder anar. I bé ara estic molt millor, però de tant en tant tinc aquesta sensació, com si estigues flotant. I bé sort que em va agafar dijous i no divendres o el cap de setmana que teníem el VinArtJazz aquí a finca!
I el divenddres al arribar a Finca, em vaig reunir amb les meves coordinadores, i de sobte em diuen: Bueno ahora que estamos todas... I jo vaig pensar, uff algo dolent passa, i em devia canviar la cara perque de seguida em  van dir: no, no tranquila, te queríamos dar esto... I em van regalar una pulsera! Casi ploro, jajaja, perque de debó que no m'ho esperava i  a part que no estava al 100%. Em va fer molta il.lusió.

Serà cosa de l’edat també, jajaja, 36 anys... ja més aprop dels 40! Si noi, la veritat que a mi no m’importa fer anys, sempre que la salut m’acompanyi a mi i als meus. A més de veritat, ja sé que sona nyonya, però  estic molt contenta i agraïda a la vida. Si més no, no demano res més, només continuar com estic fins ara. Em sento estimada i estimo, i tot el demés està de més!  

Aquest any ho vam fer a casa, el meu cumple queia en Diumenge, però ho vam celebrar  dissabte, i amb l’excusa que a Catalunya son 7 hores més, quan ja va ser dia 6 a Catalunya, a Mèxic vaig bufar les espelmes.
Van venir els Serra-Duran, la Nayeli, l’Albert, la petita Carlota de 2 mesets, els pares de l’Albert, que estan de visita un mes,  i uns nous veïns que tenim que son bascos. Son un matrimoni com de l’edat de mons pares, una mica més joves. Ell treballa per Iberdrola, i està per un projecte a San Juan del Río, i en un any més ja marxen. Ens va explicar el dia del dinar que és “Marino Mercante” i han viatjat molt per la seva feina. Ja els vam conèixer quan hi havia aquí els Arroyo Navarro, perquè tenen una gossa que es diu Luna i ens els trobàvem passejant. I quan van venir mons pares, també vam veure que hi havia moviment a la casa del costat i que a més, tenien una enganxina al cotxe del País Basc, però llavors encara no s’havien instal·lat del tot. Bé molt bona gent, molt amables i ens ho vam passar molt bé.

El Julià em va fer molta gràcia aquell dia, em va acompanyar a comprar i ell em va regalar el pastis,  i quan va agafar les espelmes, va agafar dos paquets de 24 cada un. I li dic perquè agafes dos paquets? I em contesta: Perquè amb un no “alcanza”, jajajaja

Aix el Julià, el meu primogènit també a punt de fer 8 anys! Hem tingut dos torneigs més. Poder els més importants de tennis a Querétaro, el del Club Campestre i el del Club Britannia. En tots dos, s’ha quedat sense pòdium! Tercer!!! Allò que dius pels pèls. I en els dos torneigs ha quedat primer el mateix nen, el Jorge Fonseca, molt bo! I segon el Nil Serra, us sona??
Ja sé.. l’important és participar i passar-s’ho bé! I el Julià ho fa molt bé i li agrada, i amb això i en que no s’amilana i no desisteix en tenim més que suficient.

I la Vinyet!! No vull parlar molt d’ella per no treure us l’efecte sorpresa!
Us en recordeu no del Julià de petit, tot lo mogut que era?? doncs la Vinyet... no és que sigui moguda, és trepallona! L’altre dia va agafar la gillete d’afaitar, perquè es volia afaitar com el seu pare!!!! Això si,  a l’escola és d’aquelles nenes que son unes santes!!! Déu que la va parir! Jajaja.

I bé vaig tallant el rotllo que sinó en el darrer ja no tindré res per explicar-vos!

Bé família desitjant que tots estigueu molt bé i amb tantes ganes de retrobar-nos com nosaltres!!

Ups i la cançó, https://www.youtube.com/watch?v=-UV0QGLmYys, per mi ha sigut la cançó de l'estiu, però en l'últim episodi del 2016 us posaré la que per mi ha estat la cançó de l'any.

Una abraçada!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now