Hola Família,
Com esteu?

Vaig començar a escriure aquest darrer mail de l’any, fa unes setmanes, perquè aquest últim mes i mig ha sigut intens, hem tingut uns caps de setmana bastant socials, i per a no deixar-me detall, el vaig començar desprès del nostre evento VinArtJazz, finals de novembre. Inclús em vaig plantejar enviar-vos dos mails, però al final tot es complica, així que allà voy... el darrer del 2017 i molt feliç perquè demà ja agafem l’avió, vosaltres rebreu el mail el mateix dia que volem, així és més emotiu.

I en aquest mail tampoc parlaré de política, ja només cal esperar les votacions del 21D, quins dinars, sopars i tertúlies nadalenques ens esperen!!!

Bé el que us deia, que hem tingut uns caps de setmana, que com no posem el fre no arribem amb forces a Nadal, ahir diumenge vam fer la traca final a Cal Serra, però vaig per ordre.

El segon cap de setmana de novembre, el divendres vam celebrar el meu cumple al Wine Bar, amb l’Olga, el Fèlix, els Serra i un amiga de l’Olga. La veritat que va estar light, perquè nosaltres el dia següent, dissabte, anàvem de bateig de la Carlota, la filla dels nostres amics l’Albert i la Nayeli i el bateig era a Ciudad de México, per això, vam decidir dormir el dissabte allà i aprofitar el cap de setmana. El cert que, va ser un altre cap de setmana de molta desconnexió de la feina. Perquè els caps de setmana que ens quedem aquí, sempre acabem venint una estona a la Finca.
Bé el bateig de la Carlota, va ser una festassa!!! Érem poquets, els amics propers i la família. Nosaltres vam fer gueto, i ens vam seure els catalanets junts. Els Dosaigües (els pares i el germà de l’Albert ), els Serra, i un català  que porta 40 anys a Mèxic amb la seva dona amic de l’Albert i de son pare. El senyor un unionista de cuidado, jajaja, però vam riure molt amb ell. Aquest cop no va haver-hi discussió per idees polítiques com a casa meva amb el basc.
La Carlota anava moníssima i encara que ella no ho recordarà quan sigui gran, nosaltres si rememorarem el seu bateig com un gran dia. Vam menjar súper bé, vam beure encara millor perquè el vins eren els de Finca i vam ballar i riure molt. Ho van celebrar a casa els pares de la Naye, son germà de regal va contractar uns Mariachis, i va ser una festa molt maca perquè son una família estupenda i van estar envoltats de persones que els estimem molt i ens van fer gaudir a tots, com al seu casament, però ara en petit comitè.

El dia següent aprofitant que érem a la ciutat, vam quedar per dinar un altre cop tots junts i desprès, natros i la família Dosaigües vam anar a un parc molt xulo que en una ocasió hi vam anar també amb l’Eulàlia, el Josep i l’Eloi. Cap a les 7 ja tornàvem cap a casa i súper bé perquè no vam trobar res de trànsit a l’autopista.

El cap de setmana del 18 i 19 teníem evento aquí a Finca, el VinArtJazz.
L’evento en si va anar molt bé, és un Festival molt maco, passa que degut al clima i a la temàtica no ve tanta gent.
En aquest evento vaig patir els dos dies abans. Resulta que vam contactar amb un pintor famós paisatgista, d’aquí Querétaro, per exposar la seva obra a la Cava. El senyor un mes i mig abans que vam començar amb les converses i els tràmits, molt amable, però ja vaig intuir que era un bohemi i un tipus molt peculiar. Tot ho parlàvem per telèfon, el vam convidar a venir a Finca un parell de vegades per a que sobretot veiés els espais i ens proposés quines obres portaria. Com al final ell no podia venir mai, una de les meves Coordinadores i jo, el vam anar a veure i a coneixe’l al seu estudi, a una hora i pico d’aquí la Finca. El senyor, com us deia, molt amable però molt especial, d’aquells que parla molt però no concreta res...En fin, vam quedar que el dijous abans del Evento passaríem per el seu estudi  a recollir els quadres, el dia abans, el dimecres li diu a la meva Coordinadora que alguns quadres els hem d’anar a buscar a domicilis particulars, i ella li diu que no és problema, només que ens dongui les direccions, el senyor li contesta que ell no té temps de fer això i la deixa amb la paraula a la boca. Llavors jo el truco, li dic lo mateix, que no és problema només que ens digui a on hem de recollir les obres. Al final de molt bon rotllo, em diu que per no complicar les coses, que només passem per les del seu estudi.

Fins aquí tot bé, arriba el dijous, envio el transportista juntament amb el Julio, l’ajudant de la meva Coordinadora perquè saben que el senyor era una mica especial, i quan arriben al seu estudi, li torna a dir al Julio que han d’anar a casa d’uns particulars primer a recollir uns quadres. Llavors jo el truco li dic que així no havíem quedat, i ell em diu que, com a bon cavaller que és m’ofereix una disculpa, i que jo, com a bona dama la tinc que acceptar, li dic que si que si... però que no era lo pactat i menys que em digues en aquell moment que tenia que  preparar una fitxa tècnica i una carta de compromís per cada obra. Jo molt amablement li explico que per la premura del temps no podem tramitar tot això que amb les del seu estudi ja en teníem prou, i ell no sé en quina part de la conversa es va ofendre amb mi... poder quan em posava tantes traves i li vaig dir si ell tenia realment interès en exposar... i em diu que cancel·la la exposició... i em deixa amb la paraula a la boca..!

Aquí jo ja estava al borde d’un atac d’ansietat, li explico al Lluis i el Lluis el truca, li va dir el nom del porc...      Que ja estava bé, que l’havíem estat promocionant i anunciant durant setmanes, que no era ètic que ens deixes penjats, que no s’esperava això d’un artista reconegut com ell, i moltes més coses. No li donava al seu interlocutor ni temps a rèplica, però sabeu que, ja li va estar bé que algú li digues les coses pel seu nom, perquè jo vaig ser molt però que molt pacient amb ell. Al final sabeu que? Van portar tota l’obra. Però el senyor no es va dignar a venir dissabte a la Inauguració de la seva galeria.
El dissabte a la Inauguració va venir la Secretaria de Cultura ( l’homòleg a Catalunya seria la Consellera de Cultura) i el Lluis li va dir que l’artista era una fricky, i ella que el coneix i son amics ens va dir, que no patíssim que no era res personal que el senyor era així.. en fin serafin, va quedar com anècdota d’aquest VinArtJazz.
La resta de l’evento molt bé, vam fer també el Concurs Catavins ja és la 5ª edició que fem aquí a Mèxic.
El diumenge van venir els Serra, i el Fèlix i l’Olga, bé el Fèlix ja hi era perquè tenia un stand venent els seus formatges.
Ens ho vam passar molt bé veient  junts el Concert de Paté de Fua, que son una banda de Jazz coneguda a Amèrica Llatina, i dilluns era festa.

Veureu una foto al Insta118, on es veu a quí vam donar la recaudació enguany de la subhasta d'art benèfica que fem en aquest evento, aquest any ho vam donar a una ONG de rescatistes, Els Topos,  que col·laboren quan hi ha desastres naturals com els terretrèmols que van haver-hi al mes de setembre aquí a Mèxic.


Bé i jo que desitjava, tenir un dia d’aquells de no fer res, desprès de l’estrès del Evento i el Lluis cap al migdia em truca que havia convidat al Gus, a la Renata, els nens i un nebot que tenen ara aquí vivint amb ells, i que faria paella. Com em va agafar en hores baixes, li dic:  ok ok, si si, jajajaja. Lo que nos va una juerga!!! Ja posats vam convidar als veïns bascos. I així vam passar el dilluns 20 de novembre que aquí a Mèxic era festa, perquè és el dia de la Revolució.
Una revolució que van fer quan els caciques eren molt caciques i els treballadors del camp es van revolucionar i van expropiar las haciendas als més rics i poderosos...

El dissabte 25 de novembre, vam anar nosaltres al ranxo del Gus. Aquest cop el Lluis no va fer paella, jajaja. Érem una bona colla també, els que coincidim sempre, mons pares ja saben com son les juergas aquest ranxo, vam marxar que ja era negre nit! Els nens s’ho passen teta, i nosaltres més!!


I dissabte 26, vam fer trobada a casa amb els catalans, perquè l’Albert, la Naye i els pares de l’Albert van venir a passar el cap de setmana a Tequis.
Vam quedar d’hora, a la 1 per vere el Barça, mentre el  cocinitas de casa feia la paella, que aquest cop va ser més aviat arròs caldós que no pas paella, però molt bona eh!
La festeta va acabar a les 9 de la nit quan el Lluis enlloc de vi va treure suc de taronja!!

 

El cap de setmana del 2 i 3 de desembre, afortunadament no teníem cap pla a la vista. Bueno jo divendres vaig anar a casa d’una amiga de l’Olga, la Caro, que era el seu cumple, però cap a les 12 vaig fer retirada.
Aquest cap de setmana vam aprofitar per anar a dinar tranquil·lament a Querétaro a un lloc que fan unes hamburgueses que ens agraden molt i vam anar al Centre Comercial, ja veieu un pla molt nord-americà, jajaja. A mi em va anar de fàbula perquè el Lluis va anar al cine amb els nens i jo vaig poder comprar tranquil·lament. Vaig clitxar la botiga on hi havia la joguina que vol la Vinyet per Santa Klaus i també em vaig fotre una hòstia!! Feia temps que no queia, però poder anys, vaig ensopegar i vaig caure de genolls a terra, just portava mitges aquell dia, en fin caerse es de guapas, que diria La vecina rubia, una que jo segueixo per Instagram, jajaja.

I el cap de setmana del 9 de desembre vam tenir el nostre darrer evento, Concierto de Navidad. M’encanta aquest evento, perquè és molt elegant i perquè per nosaltres significa que ja estem molt aprop de les vacances i de vosaltres.  Aquest any no van venir els Serra ni cap amic que no fos de feina, a part de l’Iker, per lo tant no vam fer tanta festa ni tanta sobretaula com altres anys. I va fer molt de fred, moolt. Quan tornàvem cap a casa el cotxe marcava -3.

I seguim de festa.... dilluns 11, vam fer la festa de Nadal amb els treballadors. Vam començar a les 9 del matí amb unes dinàmiques d’aquestes de moda, de coaching de grup, la tradicional  missa, el dinar, els regals i como no, el ball!! Jo me’n vaig anar a les 19:30 i encara vaig deixar com una vintena de gent ballant, si per ells fos, encara hi serien, els hi vas donant vi i música i aquí fan festa durant una setmana.

I el dia 12, a part de ser un dia molt assenyalat a Mèxic, perquè es la Virgen de Guadalupe, las Lupitas, és un dia molt especial per nosaltres perquè és l’aniversari del nostre primogènit. Nou anyets el meu petit fill gran!!! Mare meva no me’n faig a l’idea que passi el temps tan ràpid. Em posa molt melancòlica la veritat. Per aquestes coses si tornaria enrere, per tornar a reviure aquests moments, per corregir errors que cometem amb els nostres primers fills, per tornar-los a disfrutar com si fos el darrer dia, per mil coses... miro enrere i estic molt agraïda, de com ens ha anat tot i m’emociono més amb els aniversaris dels meus fills que amb els meus propis.
I us he deixat una foto també a l'Insta on es veu el Julià amb el Lluis, per aquestes dates que vam anar al Concert del Bruce al 2012, l'any que vam arribar a Mèxic.
Aquest any no hem fet festa amb els amics de l’escola, fa uns mesos el Julià ens va demanar que volia celebrar el seu cumple a Port Aventura, jo no li vaig fer massa cas en aquell moment, perquè de vegades son tan canviants els nens. Però em va sorprendre gratament que es mantingués en la seva idea. I ens ho va repetir dies abans del cumple que era el que ell volia, i doncs res, com que per Nadal i vacances no tenim prou plans, ja no vindrà d’un. Intentarem anar-hi el 24 a passar el dia.
El Lluis volia anar aquest darrer cap de setmana, amb ell a un volcà molt famós aquí a Mèxic,  el Iztaccíhuatl, però a última hora dijous va tenir que cancel·lar la sortida amb el guia que havien quedat, per temes de feina. Degut a la possible compra de Henkell a Freixenet, ens estan demanant molts informes i sobretot el Lluis està amb temes d’auditors i demés.


 

Ja vaig acabant eh, jajaja. Només em queda explicar-vos una experiència molt mística que vaig fer dissabte i el darrer dinar a casa els Serra.

Bé, aquí hi ha una tradició ancestral, que li diuen els Temazcales. Els temazcales en si son unes construccions de pedra hi consisteix en anar-hi introduint unes pedres calentes i fa com una sauna. Tu pots fer un temazcal amb ritual o sense ritual. Els meus profes de Ioga, se’n han fet un a casa seva. I l’Olga va anar-hi fa uns dies i ens va començar a insistir que ho provéssim a mi i a la Gaby. La Gaby no li va el rotllo, però a mi si, i a part tenia curiositat. Total que dissabte al matí desprès de que el Lluis em confirmava que prenia ell els nens, me’n hi vaig anar.
Doncs si és tot un ritual antic que feien els indígenes, t’expliquen que el temazcal simbolitza l’úter de la mare, i era i és medicinal. El fet en si és que sues com en una sauna, i et purifiques. Jo vaig suar el que no havia suat mai en la vida, heu suat alguna vegada de les cames?? Surts xop com si t’haguessis banyat. I lo del ritual, doncs això es tota una cerimònia. Entres a dins el temazcal, t’assentes i quan ja està tot el grup dintre, natros érem 16, comencen a introduir les pedres calentes. El temazcal es divideix en 4 parts, que son els 4 elements, terra, aigua, aire i foc. A cada part hi introdueixen més pedres, i per cada pedra algú (qui vol) demana alguna cosa, és molt espiritual, a mi em va agradar. Pateixes la calor això si, i molt, però va ser un treball intern també d’autocontrol. Bueno vaja rotllo us he fotut, si voleu saber més a sobre del tema, doncs goglejeu, temazcal. Jajaja.

I ja vaig acabant, ahir diumenge vam fer el dinar de comiat a casa els Serra. Erem ells, la Olga el Felix, un altre matrimoni que coincidim sovint, i natros. I pues res,  vam dinar, vam beure, vam ballar també, i cap a quarts de 10 marxàvem que avui encara hi havia escola i alguns ens toca treballar, encara que amb resaca, jajaja.

I bé família, que això ja està aquí.
 

Per últim ahir vam anar a la Posada de l'escola del Julià, las Posadas, son una tradició cristiana, on es representa quan Maria i Josep anàven demanant "posada" perque Maria anava de part, jajaja. Llavors com aquí de tot es fa una festa, les posadas son reunions amb familiars, veïns o amics, i cada u porta algo de menjar. A  la Vinyet li va tocar anar d'angelet. 
I nosaltres aquí a Mèxic ens hem llevat amb els regals que el Santa ens ha deixat aquesta nit, perquè sap que estem a punt a punt d'agafar l'avió. 


També us vaig prometre que us explicaria una mica els nostres plans, doncs a part d’estar els dies assenyalats amb la família, assenyalats i no assenyalats, també tinc a la vista, anar a Port Aventura el 24, anar de compres amb la meva germana, fer un dia sencer amb les meves millors amigues a Barcelona, sopar amb les dones guapes de l’Arboçar, trobada d’amics el 25 a la nit, marxar 4 dies a San Sebastian amb els Arroyo-Navarro, i tot el que pugui i més ho faré si em dona la vida, i sinó moro en l’intent!! Jajaja, enteneu perquè necessito vacances desprès de les vacances!!!

I per concloure l'any, dir-vos que en total han sigut, 10 mails durant el 2017, un any que com tots comences d'una manera i amb unes perspectives i acabes d'un altre, que m'agrada molt comunicar-me amb vosaltres amb els capítols i que encara m'agrada més quan em contesteu i comentem,  i que us desitjo a tots que passeu i passem un Bon Nadal, junts i que sapiguem aprofitar aquests dies que passen tan ràpid i que el 2018 sigui sempre millor que el 2017.

La cançó, https://www.youtube.com/watch?v=0-EF60neguk

Espero que us agradi, a mi m’emociona molt.

Fins d’aquí una estona família!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now