Estimada Família,

M’estic adonant que s’està acabant el mes de gener i no he escrit el primer mail de l’any!!!

Bé com ja sabeu, vam arribar a Tequisquiapan, el dissabte 14 de gener, ja fa més de 15 dies, després de 4 dies a la Borgonya, amb un fred!!!!


La Borgonya ens va agradar molt, jo ho vaig trobar tot molt medieval, sobretot els poblets de la zona vinícola.
Vam visitar un Chateau preciós, veureu la foto a l’Insta108. I la ciutat on teníem l’Hotel, Dijon, molt maca, i el poble de Beaune, molt boniquet també.

Divendres de tornada a Paris, per agafar l’avió dissabte,  vam pujar a la Torre Eiffel, bé si feia fred a baix no us podeu imaginar a dalt! Bé a dalt a dalt no, és una pena però amb l’amenaça terrorista ja no deixen pujar fins l’últim pis i a més la plaça de sota està tota acordonada de manera que per entrar a comprar les entrades o simplement està a la base de la Torre, has de passar un control com als aeroports.

Nosaltres vam pujar caminant, em sembla que érem els únics descerebrats que pujàvem caminant, i vam baixar amb ascensor.
Del fred que vam passar, la Vinyet va agafar mal d’orella, tant es queixava que després de sopar vam buscar una farmàcia per comprar-li algun medicament, li van donar Paracetamol, i se li va calmar.
Que bonic que és Paris eh!! Perquè estàvem rebentats i feia molt de fred, sinó haguéssim passejat una mica més, vam sopar a Mont Matre i de camí com anàvem amb cotxe vam baixar pels Camps Elisis i de pujada al Mont Matre vam veure el Mouline Rouge... En fin sempre ens quedarà Paris, jajaja!
Tant és el fred que jo vaig agafar, que el vol Paris-Mèxic se'm va fer insoportable de l'encostipat que portava a sobre. La part positiva que lo pitjor de l’encostipat va quedar a l’avió, diumenge quan em vaig llevar a casa  ja estava bastant millor.

I bé no us podeu imaginar el lio de maletes que portàvem per poder llogar un cotxe més o menys mitjà i no traginar totes les maletes per la Bourgonya les vam poder deixar a una consigna a l’aeroport. Ja vaig preparar un parell de maletes per tots 4 per aquells 4 dies, i les altres les vam deixar allà. No sabeu com arribem a marxar de carregats i el que ocupa la roba d’hivern i sabates i sabates i més sabates!!!!!

Bé doncs vam arribar com a les 7 de la tarda a casa, bona hora, no ens va tocar botó vermell al passar el control ni els gossos van olorar els fuets!!
Jo em vaig posar directament al llit i no sé si vaig dormir o vaig entrar en estat de coma!! Jajaja perquè no se que va passar amb els nens i el Lluis!! Jo em vaig deixar emportar per morfeo i vaig dormir profundament!
Cap a les 5 de la matinada ens vam començar a despertar però com el llit és gran vam aguantar un parell d’horetes més tots 4 al llit.

Jo aquell diumenge vaig mandrejar bastant, el Lluis i els nens van venir a Finca abans de dinar i la tarda vam fer sofà. Estàvem rebentats, almenys jo. Que si t’ho pares a pensar ens fotem uns tutes per vacances, que tela!! Sarna con gusto no pica està clar, però que el cos s’ho nota, s’ho nota.

L’adaptació aquest cop m’ha costat molt, no tant per l’enyorança, que també, perquè segueixo plorant i emocionant-me amb cada comiat, això no ho podré evitar mai ni acostumar-m’hi tampoc!! Més que res era el cansanci que portava acumulat. Després el Julià la segona setmana va agafar bronquitis... i bé ara puc dir que ja estem en ple rendiment.

Diumenge, vam  celebrar el cumple del Lluis a casa, ja en van cinc d'aniversaris a Mèxic. Quaranta-tres voltes al sol com diu ell.

Tot molt bé com sempre i amb els de sempre, i avui doncs encetem nova setmana, tot i que aquest correu el penjaré demà segur, avui ja no tindré temps.

Doncs això espero a partir d’avui tornar a agafar rutines, torna a Ioga, que hi vaig anar el primer dilluns i casi moro,  i tornar a córrer una mica.

De les nostres vacances nadalenques a Catalunya, no cal que us en parli perquè ja sabeu que sempre van bé. Hem fet tot el que ha estat a les nostre mans per gaudir de vosaltres i exprimir-les al màxim. Mai és suficient, però de la meva llista de “coses que volia fer”, em va quedar anar a Montserrat. Lo altre que em vaig proposar ho vaig fer tot, crec!!

I sinó a l’estiu, que aquest estiu sí vindrem!! Si no hi ha cap imprevist és clar. El que no tenim clar son les dates, poder no serà FM de Vila serà FM de l’Arbu, jajjaja, o ens repartim!!! Tinc que negociar amb el jefe...

Bé família, ja sabeu una mica més de natros, el Lluis se’n va a Portugal una setmana aquest divendres, el tindreu més a prop vatros que jo...

Bon inici d’any, per mi realment l’any 2017 va començar el 14 de gener, pot costar d'entedre però aquesta és la meva percepió del temps. I per això us deixo aquesta cançó: https://www.youtube.com/watch?v=STnpL1COEyI que també m'emociona molt.

Petons i abraçades a tots!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now