Estimada Família,
 

Capítol 110!! Vaig començar a escriure aquest episodi abans d'ahir, 21 de febrer, perquè em van donar una molt bona noticia... Benvinguts Astrid i Max!!!! Em vaig posar molt contenta al rebre la bonanova, però quina merda no haver vos pogut conèixer els primers dies de la vostra arribada al món!! Aix, en fin, ces’t la vie... a vegades s’hi pot ser i en el meu cas, moltes d’altres no...
Bé i en aquest episodi trobareu un annex, una carta a la meva amiga de l’ànima, aquesta si que la vaig escriure diumenge passat, vaig tenir un moment d’inspiració i bé va dirigida en especial a ella que acaba de ser mare, però us la volia compartir i deixar-la de record. (Feu click aquí per llegir-la) 

 

Ok, ara us explicaré una mica aquest mes de Febrer, que jo el vaig començar d’una manera molt especial... amb GRIP!!! Maremevadeumeusenyor! Just el dimarts que us vaig enviar el mail, dimarts 31 de gener, me’n vaig anar de la Finca dient-li al Lluis que no em trobava massa bé i em vaig xutar un paracetamol abans del migdia, després de dinar amb els nens, amb el cafè em vaig prendre un ibuprofè..., l’automedicació no és bona, total que a la nit, ja al llit i sota cap efecte d’estupefaents em vaig començar a trobar pitjor... total  per no fer-vos el “cuento” llarg, tres dies al llit amb febre. Febre.. jo no recordo la darrera vegada que vaig tenir 39 de temperatura... vaig estar a punt de prendre’m el Dalsy!
Dijous a la tarda que encara tenia febre i ja estava una mica espantada... vaig fer venir un Doctor a casa, un doctor que no coneixia ni tenia referencies, però clar ja necessitava que algú em visites i jo no em podia aixecar del llit. Total que ve un senyor gran, em revisa i em diu:
“-No la quiero asustar, pero está usted muy malita, tiene dos infecciones, bronquitis i salmonelosis.”
Os.. Pu... em vaig quedar que si no em trobava bé em vaig començar a trobar pitjor. El Lluis que al matí ja ens havíem acomiadat perquè ell pel Máster dorm a Mèxic els dijous i el divendres a la tarda volava a Portugal, va tornar cap a Tequis!!! 
Clar em deia: “- Salmonel·losis...!!! No pot ser.. si tens salmonel·losis hem d’anar a l’hospital.”
Divendres, que tot s’ha de dir ja em trobava una mica millor, em podia aixecar del llit, vam deixar els nens a cole i vam anar a l’hospital a Querétaro a urgències. I total que la Doctora que em va visitar em va dir que ni Bronquitis ni Salmonel·losis, clar de salmonel·la no tenia ni símptomes!! Que el que em restava era una infecció de vies altes i bé que
havia sigut un virus.
Em van posar una injecció al cul, com als nens, i em van dir que allò em revifaria,  i bé el cert que si, entre l’antibiòtic i un medicament que era un barreja de paracetamol i ibuprofé (per la ressaca això deu ser la bomba) em vaig anar trobat millor.

El Lluis va marxar tranquil a Portugal i jo em vaig quedar tranquil·la també de saber que no tenia res estrany. Soc un mica hipocondríaca.

No acaba aquí la historia, dimarts porto al Julià al tennis, i enlloc de trobar-me una mare joveneta que coincidim em trobo a l'iaia del nen, i li pregunto per sa filla, total que em diu que està al llit amb febre, i jo que li explico la meva experiècia, amb nom del metge boig inclòs, i va i em diu que el metge octogenari és el cunyat del seu marit!!!! jajaja.


Dissabte que  estàvem solets i “me vine arriba” clar portava tres dies al llit,  me’n vaig anar amb els nens a Querétaro, a un centre comercial que anem a vegades, i bé justament aquell dia que jo encara estava una mica fluixa la Vinyet no va tenir el seu millor dia, però en fi vam saber portar la crisi bastant bé.
Aquell diumenge vam fer panxing i tota la setmana la vam passar sense la figura paterna, que a vegades penso que és això, una figura, jajajaj, és broma, però quan els necessites realment estant allà al peu del canó.
La tonteria em va durar fins divendres, el divendres 10, puc dir que em vaig llevar sent jo mateixa, molt bé d’ànims, i amb empenta. Aquell divendres a més vaig anar a prendre algo amb algunes mares que quedem a vegades, ja em van dir elles que això era el millor remei! Però a les 10:30 ja era a casa a més el Lluis va arribar aquell divendres també cap a les 12 de la nit i ja tenia ganes de veure’l.

El cap de setmana el vam passar a Tequis, que a més la plaça van fer el Festival de l ‘amor, per lo de St.Valentín, i com que els nostres amics que fan formatges, l’Olga i el Fèlix tenien un stand vam passar el dia allà al carrer.

Jo al fi he tornat a la meva rutina yoguística, que entre l’encostipat del gener i la grip del febrer, ja no me’n recordava ni del Saludo al sol.

Ah i us explico una anècdota d’un vestit que em vaig comprar, el dia que vaig anar sola amb els nens a Querétaro. Resulta que aquest dissabte decideixo posar-me’l , és un vestit del Benetton així bastant informal,  i anem a dinar amb el Gus i la Renata que poder aquest estiu els coneixeu, perquè estiuegen a Santander i aprofiten per fer un viatget per algun indret d’Espanya, França, Itàlia,  i aquest any volen venir al Penedès i coincidir amb nosaltres. Total que la Renata em diu que, quin vestit més xulo, i jo que li agraeixo. Després de dinar decidim anar tots junts al Centre Comercial, a l’Antea, i em diu: “-Si no te importa me lo voy a comprar igual.” I li dic: “-No, no, no m’importa te acompaño.” I si, si , se’l compra igual, sortim de la botiga anem a fer una crep i em para una noia i em diu: “-Perdona te puedo preguntar donde te has comprado el vestido?” Jajajjajajaj .

I l’anècdota de la Vinyet?? La setmana que estàvem sense el Lluis, mentre jo preparava el sopar ells estaven pintant, i de repent, la Vinyet arrenca a plorar, i li dic que et passa, i m’ensenya el dit que s’havia tallat al costat de l’ungla. I com t’ho has fet, i que  no m’ho volia dir, i jo pensant dic, no hauràs posat el dit a la maquineta de treure punxa, que no que no... i al final em va confessar que si. Té unes idees de bombero!!  

Ostres família, aquest correu està quedant molt llarg. El que no tinc son gaires fotos per il·lustrar-lo,

La cançó de la setmana, i que a més ve molt bé amb aquest correu: Podria ser peor de la Casa Azul https://www.youtube.com/watch?v=XXzZ_Lz0XKg

Una abraçada, fins el març!!!! Al març us explico tots els viatges per feina i no feina que tenim aquest primer semestre de l’any!! I la festa del Lluis Serra, que el 9 de març fa 50 tacos!

Fins aviat família!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now