Estimada Família,

Avui és dimecres 7 de juny, ja sé que aquest episodi no l’enviaré ni avui ni demà, ni de conya, però començo a redactar-lo ara perquè si no, no l’enviaré fins St.Joan!!

Demà precisament, arriba un jefe de Freixenet, tots sabeu per les noticies que 2/3 parts de la família volien vendre les seves accions fa uns mesos. Finalment no es va dur a terme la venda, però hi van haver-hi canvis, entre d’altres, nosaltres ja no reportem al jefe d’abans sinó que a un altre i d’una altre branca de la família. TotaI demà ens visita un Director de Freixenet que treballa estretament amb aquest altre jefe. Però, pel que fa a nosaltres de moment no canvia res.

Ahh mira, ara m’he en recordat d’una anècdota. L’altre dia, bé fa unes setmanes, vam parlar amb la Jasmina Badia, una proveïdora de Finca, però d’una empresa penedesenca (la filla del Badia, el Cisco també l’ubica bastant bé, perquè tenim una altre anècdota, jajaja). I parlant amb ella anàvem amb els mans lliures, li comenta al Lluis que corre el rumor pel Penedès, que el Lluis torna, bé m’imagino que Lluis i família, jajaja. Bé si us ha arribat el rumor, no és cert, i si sabeu aquesta empresa que li ofereix feina al Lluis, ens ho dieu també, jajaja. Aquí hi ha una dita que diu “pueblo pequeño, infierno grande”...

Bé i continuo on us vaig deixar el darrer Mail.

Vam anar a San Diego, va estar mooolt bé, a última hora em vaig plantejar prendre els nens, doncs sort que els bitllets estaven cars, perquè si els arribo a prendre al Festival de Paella d’allà no entren, ja sabeu la doble moral dels nord americans, com que hi havia alcohol, els nens no eren welcome!!
Nosaltres vam arribar el divendres a la nit a San Diego, a través del pont que hi ha a l’aeroport de Tijuana. Val a dir que aquesta frontera és una passada. Ja la vam fer l’any passat amb els Rebollo-Ricarte. Tu arribes a l’aeroport de Tijuana, pagues un ticket i creués per dins l’aeroport a través d’un túnel subterrani. Arribes a la meitat del túnel, hi ha les oficines d’immigració, pagues l’entrada a EEUU, et revisen la documentació i continues. Quan surts del túnel ets a San Diego, USA. Fantàstic no??
Vam arribar vaig portar al Lluis a sopar al Little Italy, que jo ja hi havia estat amb l’Annabel, l’Ada i la Vinyet, quan els cunyaos van marxar a las Vegas amb moto.

Dissabte va ser el Paella Wine and Beer Fest, a un lloc molt xulo de San Diego. Nosaltres teníem el nostre estand de Finca Sala Vivé i donàvem vi i cava als visitants.
Diumenge al matí ens vam reunir amb l’Armando el creador del Festival a EE.UU i amb els del Festival de Paelles a Sueca, València. Volem fer un pas qualitatiu al nostre Festival i crear aliances amb ells és molt important, per diferenciar-nos dels demés Festivals de Paella que hi ha a Mèxic.
Desprès ja ens va quedar el migdia i la tarda lliure i vam anar a turistejar i de shopping.
I dilluns retrobada amb els nens, que també tinc una anècdota que no us puc explicar per aquí...

I aquestes darreres setmanes doncs he estat bàsicament volcada en l’organització del nostre Festival de Paelles, que va ser aquest passat cap de setmana. I a última hora vam tenir uns maldecaps amb el tema de la Paella gegant, que bé per sort tot va sortir bé.
Dissabte va ser un dia moolt estressant, però molt divertit també. Vam convidar de Jurat del nostres Concurs, a l’Armando, que ell és valencià però casat amb una mexicana i vivint a San Diego, i ... al col·lega de Freixenet Cuba, el Lluis, que quan jo vaig ser a Cuba em va dir que venia a Mèxic de vacances per aquestes dates i li vaig dir, doncs et posaré de Jurat al Concurs de Paelles de Finca, i ell encantat.

Com tant l’Armando amb la seva dona la Evangelina, com el Lluis i el seu company estaven a l’Hotel Maridelfi, divendres vaig organitzar un soparet al Wine per a que es coneguessin. I sort que van fer bones migues, jajaja, per això dissabte desprès de lo fort del Evento ens vam poder relaxar una mica tots plegats i altres amics que van venir, el Gus, la Renata, el Javier, la seva dona... Si la Juvent hagués guanyat al Madrid, ja hagués sigut el dia rodó!

El  Lluis va marxar a Bulgària la setmana anterior, va arribar dissabte mateix a les 7 del matí a casa. La Vinyet el va enyorar molt, al final pobreta fa peneta quan et diu que l’estranya...

Divendres que el Lluis marxava cap a Bulgària, bé dissabte al matí, vam anar també un ratet a la Feria del Queso y el vino, amb la Gaby i el Lluis Serra, i allà vam estar amb la Olga, la russa, i el Fèlix, que tenien un estand per vendre el seus formatges. El Julià, el Nil i la Zazile es van quedar aquí a casa. Però la Vinyet no s’hi volia quedar, i vam prendre-la amb el cotxet, total ella quan té son, s’adorm i ja no tens nena.

Ahh ostres he anat cronològicament al revés. Però fa tres caps de setmana, vam fer una trobada amb els del Grup d’Ipade del Lluis a Pachuca, bé a un poble que es diu Mineral del Chico, vam anar a fer una via ferrata. Bé jo no la vaig poder fer, per quedar-me amb la Vinyet, però el Lluis i el Julià si. Lo bo de la via ferrata és una tirolesa que hi ha al final. Ja veureu les fotos. Tots el que la van fer van disfrutar molt, perquè a més per molts era com un repte perquè no son de fer muntanya, i ho van gaudir molt. Desprès l’amfitrió que ho va preparar tot, va organitzar unes “carnitas de borrego” en una casa que va llogar i vam acabar de passar el dia a un poble que es diu Real del Monte. Que dona la casualitat, que el Lluis, el Julià i jo ja hi havíem anat al 2012.

Ara que dic el 2012, sabeu que el 23 de maig, ja vam fer 5 anys a Mèxic??? El mateix 23 ni ens vam en recordar!!! Imagineu ja la quotidianitat dels nostres dies aquí!!

La veritat que aquestes alçades de l’any ja estic una mica ofegada de Mèxic, de la feina, dels mexicans i de tot plegat!! No sé si és perquè aquest estiu venim i ho estic desitjant massa o perquè necessito Desconnectar-me un rato llarg de la feina. Espero que ara amb al visita dels sogres i de l’Eloi em portin una mica d’oxigen perquè de veritat que de vegades sento que m’ofego!

I bé amb això dels 5 anys a Mèxic se’m va ocórrer que de cançó, posaria un vídeo que guardo, a part del Youtube, jajaja, al meu cor. Perquè és  un vídeo que m’encanta no em canso de mirar-lo, us veig a vosaltres a nosaltres, tot i que em falten algunes cares molt estimades que no van poder venir, m’agrada molt recordar-vos a tots així de contents i feliços tots plegats. I el que més em complau és que desprès de 5 anys hem sumat i no restat, som més, més amics, més nens, més savis, més anècdotes, més i més alegries!! I per molts no ha sigut fàcil!! En 5 anys a tots ens han passat coses, però el que a mi em satisfà és que tots els que apareixeu al vídeo, seguiu aquí, i això no té preu!!
Sempre penso que quan tornem definitivament, vull fer una Festa igual de Benvinguda. I també penso que d’alguna manera aquell 23 de maig em vaig tornar a casar amb el Lluis.

 

I m’acomiado, tot i que com us deia avui és 7 de juny, no sé quan penjaré l’episodi, però ja sabeu que jo us aviso via whatsapp, via mail, i via el que faci falta per a que no ens deixeu de seguir!!...

Avui és dilluns 12 de juny, ... ja us he avançat a l’inici del  mail ....

Bé l’única cosa a afegir son unes fotos d’una trobada més dels del Màster del Lluis,  aquí a Finca. Van venir dissabte i vam fer la visita i un dinar a les vinyes.
Jo al principi estava mig avorrida i cansada, desprès de 12 dies seguits venint a finca i amb un cap de setmana pel mig havent treballat, però desprès, ja em vaig relaxar i vaig disfrutar bastant.

Ahir diumenge, mentre el Lluis era aquí a finca, jo vaig anar un ratet a la piscina amb els nens i va venir la meva veïna basca, la Inma, i vam estar xerrant una estona.

Ah i veureu també una foto al Insta113, que estem amb el Julià i la Vinyet a un pati. És l’orfenat de Tequis, feia temps que volia anar-hi, però volia anar-hi amb els nens a portar-los roba i joguines. I vam anar-hi el cap de setmana que el Lluis era a Bulgària. Vam estar una estoneta jugant amb aquests dos germanets que surten a la foto. Va bé a vegades topar amb aquesta realitat, que afortunadament per nosaltres és llunyana, i veure les persones realment necessitades, per deixar de queixar-nos de tonteries i coses sense importància.

Ahh i ja us hem dit quin artista vé aquest any al Festival de la Vendimia?? 

Bé família, ara si m’acomiado i us deixo el vídeo ,

https://www.youtube.com/watch?v=6A5D3-0vQR8&feature=youtu.be

 

Moooolts petons!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now