Hola Família,

Avui és dissabte 15 de juliol, segur que molts de vosaltres comenceu vacances i alguns poder les acabeu, o heu acabat la primera tongada. Jo sé segur que les començo d’aquí un mes, i també sé segur que aquest Mail, l’enviaré dijous 20 de juliol, perquè dimecres 19 acomiadem als Boter, a l’Eloi i al Julianet, ai mare!!!

Vaig primer al tema Julià doncs. A vere, dir-vos que aquestes alçades el rebreu una mica, bastant, assavaltjadet, i esveradet, bé ja sabem que el Julià té com una metxa, mentre està apagada està tranquil, quan se li engega la metxa... és un coet!!! I és de metxa curta, jajaja.
La veritat que aquests dies aquí amb els avis i l’Eloi hem trencat totalment les rutines, bé per això son les vacances també oi? Pensareu alguns... Però clar també suposa doncs això, un alt nivell d’activitat, d’esverament, de joc, de plors i de riures sobretot. Van a dormir tard, bé anem a dormir tard, els llevem això si a les 9.... perquè sinó...

I un altre dubte existencial que se’m ha plantejat aquests dies, en clau d’humor sempre eh. En el cas de 4 adults tutors i responsables d’un o varis menors, que te més pes, la paraula d’un tiet/a d’una avi/a ??? jajajaja bueno ahí lo dejo, ja m’explicareu la vostra experiència. Nosaltres aquí crec que ho hem portat bastant bé.
Que han estat esverats? Sí. Que s’han enfadat i discutit entre ells? Sí. Que hem hagut de fotre algun mecagun? Sí. Que quan se’n vagin dormiré a pierna suelta? Sí. Però sabeu que?... no ho canvio per res del món, perquè els moments bons sempre son més que els dolents, afortunadament!!! I per ells encara més, que si es discuteixen els hi dura 5 minuts, i a ells només els hi queda lo bo, la canalla no en té de rancor, tenen memòria selectiva. Bé, i que jo els enyoraré? Sí i molt. A vere com ens va a tots plegats aquesta aventura, l’aventura del Julià, l’estiu de la seva vida!!

Bé i tant important és el fill com el pare, jajaja. També deixar aquí constància que el Lluis es va graduar del Màster, van fer una festa de clausura el 29 de juny i va ser molt interessant. Van fer el cas pràctic d’un matrimoni. El Màster del Lluis consistia en resoldre casos d’èxit, i el dia de la graduació van convidar les dones o parelles i van exposar el cas d’un matrimoni en crisis, i van haver-hi parts molt divertides, i parts de molta reflexió, el profe del cas ho va fer molt i molt bé i ens va tenir a tots bastant atents. A mi el que em va fer més gràcia la diferència de caràcters que tenim homes i dones, ja no sabia si riure o plorar, ho tinc gravat ja us ho deixaré veure a l’estiu. I vaig aprendre que hi ha matrimonis que s’avenen perquè son semblants entre ells i d’altres que s’avenen perquè es complementen i s’equilibren amb les seves diferències!! De debò aquests de l’Opus quan s’ho proposen son molt bons psicoanalistes i psicòlegs!! jajaja

Bé i amb aquest punt i a part del meu primogènit, i del meu marit, us passo a explicar la setmana de vacances per EEUU, Oh Yeaah!! I els nostres dies amb els Boter i l’Eloi.
Vaig quasi directament a les vacances perquè els altres dies per aquí Tequis, van ser molt quotidians, els nens si feia bo anàvem a la piscina, dic si feia bo, perquè ha plogut bastant, aquí Juny i Juliol és temporada de pluges, per això no m’agrada l’estiu de Querétaro! Els Boter anaven a passejar, a comprar, i els caps de setmana veníem a finca un ratet.
El primer dissabte vam anar a dinar amb el Gus i la Renata a Querétaro, diumenge el Lluis ens va fer una paella, i els Boter ens van posar al dia dels “cotilleos” de l’Arboçar, que Déu n’hi dó! El cap de setmana del mig érem a USA i el darrer vam tenir la Cena en la Intimidad. Punt i a part aquí també, els Boter no sabien si venir o no venir, que si sí que si no, que si els nens, que si que sé jo... Al final l’Eloi es va comprometre a cuidar del Julià i la Vinyet, i ho va fer molt bé!! Així que  els Boter van venir  com a convidats d’honor, i no se’n van arrepentir perquè els hi va agradar molt. El cert és que va ser una de las “Cenas” més boniques que hem tingut.
I el darrer diumenge vam venir novament a finca, els Boter van pujar a l’UvaBus i l’Eloi el Julià i jo al Dinner in the Sky.

Bé i les vacances, vam marxar diumenge 2 de juliol, volàvem de Querétaro a Los Ángeles, la qual cosa és molt pràctica perquè de casa a l’aeroport de QRO fem 40 minuts, però mecagundena, hi  havia una cua per fer la facturació... però bé l’avió va sortir bastant a l’hora i vam arribar a l’hora prevista a L.A.  Vam anar a buscar el cotxe que teníem llogat i vam anar a dormir al primer hotel que també teníem reservat a una zona de vins a prop de Los Ángeles, però entre pitos i flautes eren la 1 de la matinada. El dia següent vam visitar un celler, i vam emprendre el camí cap a Las Vegas, de las Vegas al Grand Canyon del Colorado, i del Grand Canyon on vam estar 2 nits/3 dies, novament cap a Los Angeles, a Anaheim, Disneyworld!! Poder aquesta és la part que als sogres menys els hi va agradar, però tot és experiència, jajaja. Quin resum oi de les vacances, és per no fer-vos el mail de 3 pàgines, millor mireu les fotos, que ja diuen que una imatge val més que 1000 paraules.
El cert és que ens ho vam passar molt bé, vam superar la prova de pares, nens, avis i nebot en un cotxe bastantes hores i ja us ho explicaran ells en persona però ha sigut una gran vivència per tots plegats.

I bé, ara estem a dijous 20 de Juliol, això vol dir que ahir vam acomiadar als Boters, l’Eloi i al Julià.

Si al principi del mail us vaig comentar que estaven esveradets us tinc que dir que ahir a l’aeroport ja estaven molt centradets, al Julià fins i tot el vaig veure més gran pobre, molt tranquil. La Vinyet va començar a plorar mentre facturàvem les maletes, pobreta, jo em vaig contenir la veritat, però quan van passar cap al control de seguretat també se’m van caure les llàgrimes. Bé, segur que és l’estiu de la seva vida, i no oblidarà mai que amb 8 anys va creuar el “charco”, sol amb els avis. Desitjo que gaudeixi molt i que vosaltres també el gaudiu molt a ell!

El Lluis quan anàvem cap al pàrquing a buscar el cotxe també va confessar que el trobaria a faltar, veees!!!! Doncs clar!!! Bé i poder que pari de parlar del Julià, perquè sinó aquest capítol serà monotema!!!

I res família, és que crec que no hi ha res a ressaltar, per aquí ens quedem treballant a tope 4 setmanes més, bé el Lluis 3, i esperant el moment de l’estiu, arribar a “Tierra Santa”.

Aquest any quan jo arribi marxarem un parell de dies a Begur, per fer retrobament familiar, aix que ja torno al tema... jajaja.
La veritat que tenia moltes ganes de trepitjar la Costa Brava, abans sempre hi anàvem un cap de setmana a l’estiu, fa 5 anys que no hi hem tornat, i aquest any ja fa un parell o tres de mesos que m’ho vaig plantejar i en una setmana vaig llogar l’hotel, perquè a part de car, culleres que sol·licitat que està!!


I bé, doncs al proper capítol us explicaré com ha anat el Festival de la Vendimia, com han sigut aquests dies de monopares amb la Vinyet, el seu comiat, carai aquest any faré molts viatges a l’aeroport, i us enviaré el correu el dia abans de veuren’s.

Apa doncs a continuar gaudint de l’estiu, bona Festa Major arboçarencs i arborçarenques i fins molt aviat!!

La cançó amb la que m’acomiado és:

https://youtu.be/2HC_7EKPYXQ

I como no, se la dedico al Julianet!!! Baby I don’t know, just why I Love you so!!

A part és molt “veraniega”!!!!!!!!!!!!

PD: Son la 1.35 del migdia, les 8:35 per vatros, ja son tots a l'Arboçar!!!
Merci per tot família!! 

See you soon!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now