Hola Família,

Us estic escrivint aquest correu, avui diumenge dia 13, des de la piscina, i escoltant el Barça, cagundena tu!!! Deixe m'ho aquí!!!
Bé el correu us l'enviaré dimarts 15 que és el dia que agafo l'avió cap a BCN.
Bé, per on començo i per on ho acabo pero no fer-ho massa llarg!
Va pel Julià, aquestes alçades ja tinc moltes ganes de veure'l. Sé que per ell ha sigut l'estiu de la seva vida, ja tinc ganes que m'ho expliqui en persona. Molts em deieu: -No pateixis que està molt feliç (sobretot les iaies) No, si jo no he patit en cap moment, jajaja, haguès patit si haguès sapigut que s'ho estava passant malament o haguès pres mal o que se jo...  Anyorar-lo? Sí clar, però patir no he patit! Al contrari, contenta, feliç i agraïda a tots per haver contribuït a que ell s'hagi sentit com a casa i estimat i no s'hagi anyorat! Clar que,  em queda clar també que ell té un caràcter extrovertit que ha facilitat que tot anès sobre rodes!
Però només puc tenir paraules d'agraïment a tota la família, avis, tiets, cosins i amics que son família! GRÀCIES!!

I com han sigut els nostres dies de monopares? Doncs fàcils, amb la rutina del dia a dia però amb la meitat de feina a casa la veritat. La Vinyet també ha estat bé, totes les atencions per ella, ja em diràs, i també va marxar molt contenta dimecres passat amb el LLuis. Al control de seguretat casi plora, però com em va veure a mi somrient-li i tirant-li petons i al Lluis fent-li conya, us puc assegurar que no li va caure ni un llàgrima. Per lo tant, ells feliços i jo més , de debò.
Avui ja és diumenge i entre pitos i flautes m'està passant ràpid!

Què més???
El Festival de la Vendimia, aquell que tant estrès i mal de cap em genera... doncs ja està passat i un més a la saca!
Tot va anar molt bé, i els resultats, que és el que compte, han sigut bons!
Vam tenir una visita, un tant especial, i aquí m'enrollaré una mica més...
Va venir la Maria Baró, qui va ser juntament amb el seu marit, Josep Anton Llaquet, la primera gerència de Finca. I qui va instaurar el tema del Enoturisme. Va venir convidada pel Govern de Querétaro, perque li van fer un homenatge precisament per aquest motiu, per haver sigut quí va impulsar aquest model turístic a la zona. El de Viñedos Azteca, el Jorge , amb qui els Llaquet van fer molta amistat, va ser a qui se li va ocórrer lo del homenatge i qui ho va moure tot.
El dia del homenatge també es va presentar el llibre: Querétaro, viticultura extrema, un llibre que ha sigut fruit de tots els vitivinicultors associats i del seu honorable President, Lluis Raventós, jajaja.
L'homenatge de la Maria,  va ser molt molt emotiu, a mi se'm van saltar les llàgrimes en varies ocasions i la Maria també estava molt emocionada mentre deia el seu discurs.
Amb moltes coses em vaig sentir tant tant identificada, quan parlava de lo díficil que és deixar la família per empendre aquesta aventura, dels nens que van nèixer aquí... moltes coses. Va explicar des que van arribar, que no hi havia res, fins la decisió de tornar cap a Catalunya, 9 anys resumits.  Al Lluis i a mi ens va anomenar i això ja em va acabar d'emocionar del tot. Va expressar els seus sentiments tal i com ho va sentir i poder no va fer justicia, als nostres antecessors, al Jordi i la Gemma. Però és la seva perspectiva, la seva visiò i la seva vivència.
A nosaltres dos persones de Finca, no diré els noms, el primer dia del evento, desprès del Concert de la Paulina Rubio, que per cert va estar mooolt bé, ens van dir que, què hagués vingut la Maria a la celebració de la Vendimia era anti Freixenet... El Lluis li va dir que no barreges les coses. Però el millor va ser el dia de la reunió post vendimia, al final de la reunió per concluir el Lluis va dir que agraîa la visita de la Maria, quí en el seu dia va fer molt per Freixenet, igual que el Jordi i la Gemma, i que uns criticaran a uns i els altres als altres, i que a ell també el criticaríen, que le valía madre, que vol dir m'importa una merd... jajaja És una mica groller dir: me vale madre. Que les gerencies vénen i van i que ells queden i són el verdader valor de Freixenet. Molt  emotiu també, casi torno a plorar!
Del Festival de la Vendimia us poso fotos al Insta115, i així no m'allargo més. Diumenge també vam tenir un bon espectacle, Paquita la del Barrio, vam riure molt, però a part és una artista molt estimada a Mèxic. A l'insta la reconeixereu en una foto.

Com a gairebé tots els Festivals vam estar acompanyats dels catalans, van venir la Naye, l'Albert, el Serra i la Gaby, que portàvem tot l'estiu sense veuren's perque ells van estar a Girona al juliol.  I el nostre amic Fèlix que fa formatges el vam tenir també com expositor. 

 

I de fet no m'allargo més en res, perquè son les 9 del matí de dimarts 15, tercer viatge a l'aeroport i el meu viatge!!!

He dormit poquíssim perque ahir van venir les noies del meu equip a sopar a casa, i vam anar a dormir més de les 12, i a Tequis son Festes, i s'han passat la nit tirant coets al centre que a mi hem semblava que els tiraven del meu jardí!! 

Tampoc em queda res important a explicar, només que  tinc moltes ganes de veure els meus fills, el LLuis és clar, i a tots vosaltres que gairebé tots fa 7 mesos que no us veig. A molts us veuré demà dimecres i a molts entre sopars, dinars i cervesetes varies a Cal Ramón.
 

I la cançó escollida és https://www.youtube.com/watch?v=pHkrvwXX4sg,

Emotiva ehh, i molt adecuada!!

25 anys de les Olímpiades de Barcelona, i com està Barcelona mare meva, és un tema a part, però a mi em segueix encantant, la millor ciutat del món!!! I jo la trepitjaré en unes hores!!!


Petons família!!!
 

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now