Hola Família,

Com ha trigat el primer mail de l’any en arribar!!!

Bé no podem dir que no ha arribat al gener, com a mínim un al mes, encara que sigui el darrer dia!

Com esteu?

Natros molt bé, ja sabeu que els comiats son sempre durs, molt durs, però s’ha de mirar endavant, i la realitat és que part important de la nostra vida està a Mèxic, i crec que si res canvia, ho estarà un temps més. Dic això perquè ara que farem 6 anys a Mèxic, molts ens preguntàveu (pregunta de Nadal) si ja tornaríem, si el contracte era per 6 anys? Doncs no, no tenim un contracte firmat, ni per 6 anys, ni per 8... ni per 10... De moment anem fent que ja és molt. Us tinc que confessar que cada cop em costa més tornar, i que hi haurà un dia que em costarà tant, que ni tornaré, jajajja, algun dia...
La nostre terra, sempre la portem al cor, però aquesta oportunitat que ens va donar la vida l’hem d’exprimir al màxim senyors!!! No sabeu de quina manera es valoren les coses i les persones que no tenim a prop. Sempre quan torno tinc un sentiment de culpabilitat, de no haver passat prou temps amb els qui més estimo, d’haver-me enfadat o contestat a qui més estimo, de no haver sapigut organitzar-me  prou bé per estar amb tots i gaudir més el temps, però en fi... el hubiera no existe... així que com a autocrítica m’ho emporto per poder-ho millorar a la propera. Li vaig comentar això a una bona amiga whatsepejant i em va dir que ella no ho veia així, que creia que ho fèiem prou bé, però de veritat de tot cor, que és algo que intentaré millorar. Donar-li sobretot importància i temps a les persones que m’importen i que tinc cada dia al pensament.
Vaig tornar tant amb aquest neguit, que em vaig prometre que a l’estiu costi el que costi vinc 3 setmanes, total treballar quan estem a Catalunya treballem igual! 

I bé, nosaltres aquí vam arribar un dimecres a la nit, fa tres setmanes ja. Dijous 11 de gener  a les 5:30 ja estàvem desperts, i els nens van anar a l’escola i natros evidentment a Finca. Aquell primer cap de setmana no vam fer res, vam venir dissabte a la feina  un ratet i vam anar a dinar a Querétaro i al Decathlon a comprar una bici pel Julià que era regal de reis. Diumenge la van estrenar, us paso unes fotos a l’Insta. La següent setmana  vam continuar amb la nostra rutina, extra escolars dels nens, jo  vaig tornar a Ioga, incús  el divendres vaig sortir amb unes mares del cole que quedem a vegades. Dissabte vam anar a dinar a la Formatgeria de l’Iker amb el Gus, la Renata, la Gaby i el Lluis, perquè ara fa també hamburgueses i jo tenia ganes de provar-les. Diumenge a casa, tot i que ens van convidar a dinar a un rancho però ens va fer moolta mandra, i ens vam quedar al hogar Dulce hogar.

Aquesta setmana passada el Lluis va anar a San Francisco a una fira, que hi va casi cada any,  i dissabte 27 vam celebrar el seu aniversari aquí a la Finca. De fet el Lluis aterrava el mateix dissabte a les 6 del matí. I ara us explicaré perquè vam celebrar-ho a Finca.
Us en recordeu que al bateig de la filla de l’Albert i la Nayeli, la Carlota, vam conèixer un senyor, que era català, que us vaig dir que era unionista, Sr.Barrull, però que vam riure molt amb ell, i és molt bon amic de l’Albert? Doncs quan el vam conèixer ens va dir que organitzaria una visita a la Finca amb la seva família, i l’Albert al tornar, que també han passat el Nadal a Catalunya, ens va dir que si ens anava bé el 27 de gener, li vam dir que si, i que aprofitaríem per celebrar el cumple del Lluis. Ells eren 12, la Naye i l’Albert a part, i natros vam convidar al Gus, la Renata, l’Olga, el Fèlix, la Vero, el Fran, el Lluis, la Gaby, i el Lluis a última hora va convidar 5 persones més. Llavors els hi vam fer la visita a la família del Barrull, i els altres els hi vam dir directament a l’hora de dinar. Vam fer una barreja de gent, però aquí a Mèxic es tant donat això que va congeniar tot genial. Jo els hi vaig bromejar que alhora de sentar-se no sabia com dividir la taula i que el millor seria independentistes a l’esquerra i unionistes a la dreta, jajaja. Ho vam celebrar a un espai que hi ha al mig de les vinyes, vam posar una carpa, mobiliari i vam contractar un cuiner que ens va fer carn a la brasa.
El Barrull li va regalar una senyera gegant al Lluis, al principi em pensava que era l’espanyola, jajaja, i vaig visionar com el indesitjable aquell li va fer donar un petó a la bandera espanyola al Puigdemont. Jo continuo pensant el mateix, que quan les idees i els pensaments es transmeten des de la consideració i sense ofensa tot és respectable, el problema és quan quèiem en insults i quan no hi ha respecte. I des d’aquí condemno tota mena de violència i també tinc mooolt clara una cosa i és que hi ha actuacions que no mereixen ni oblit ni perdó. Això ho tinc claríssim. Però si respecto les persones que no opinen com jo si son educades i considerades amb el que jo opino. 

La festa es va allargar fins quarts d’11 de la nit, i la nostra sorpresa va ser al arribar a casa... que tenim la clara evidència que algu va entrar. No van pendre res ni hi havia res remogut, però ho vam notar perquè la balda de la reixa que mai tanquem, estava tancada i només es pot tancar per dintre, a part unes claus que tenim amagades per entrar per la cuina, estaven posades al pany del “lavadero” i la porta del jardí que aquesta si li deixem el seguro posat, doncs el seguro obert.  En fin, ara ja pendrem altres mesures, però no patiu que està tot en ordre.

I bé despres de la visita de la Família Barrull i la festa d’aniversari del Lluis, el diumenge vam fer relax, el Lluis va fer paella i van venir la Nayeli i l’Albert, i dilluns va començar de nou la setmana. Aquesta costarà de fer passar, jajaja, ja vam començar-la cansats. I a part han baixat bastant les temperatures i portem un parell de dies que les màximes son de 12º i mínimes de 0º.

Ara aquest proper cap de setmana, el primer de febrer, hi ha el primer pont de l’any, el 5 de febrer commemoren la Constitució Mexicana.

Parlant de Constitució, natros sense President, en fi... a vere quan acaba ja tot aquest joc esperpèntic i fan política tots plegats, que bona falta fa, i van a la presó els que hi tenen que anar, que  tot fa caguera!! 

Res més per aquí Família, a través d'aquest capítol una mica sentimental, polític i anecdòtic, m'acomiado, desitjant que estigueu tots bé de salut i d’ànims, jo dono gràcies de no haver pillat la grip, que l'any passat vaig començar l'any amb grip, per mi l'any comença a Mèxic, jajaja. 

I a l'Insta 119 us deixo unes quantes fotos de nosaltres d'aquestes vacances, i no gaire més a part de la festa del LLuis, que no ens vam fer cap foto tots junts, ni  tampoc tots 4 solets.

I de cançó us deixo aquesta: https://www.youtube.com/watch?v=FGBhQbmPwH8, One  more time... perquè one more time (una vegada més) és el que jo necessito cada vegada que torno a Catalunya, i perquè fa poquet vam poder celebrar one more time l'aniversari del LLuis, 44 voltes al sol. Celebrem la vida que és l'única cosa segura de valor que tenim. 

Una abraçada gegant,

Família Raventós-Ricarte

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now