Hola Família,

Ei que el febrer només té 28 dies, si em descuido no passo el mail mensual!!


Com sempre abans d’escriure’l reviso que us vaig explicar en l’anterior, i veig que vam acabar el mes amb l’aniversari del Lluis.

Per nosaltres el febrer va començar amb el primer festiu de l’any, dilluns 5, i nosaltres vam venir a Finca el diumenge perquè quan els dilluns son pont, que aquí sempre ho canvien a dilluns per no fer 3 o 4 dies de festa, doncs els diumenges son de molta feina en quant a turisme i visites.
Dilluns també vam venir, perquè el Lluis forma part d’una mena d’agrupació que li diuen Cofradias, hi ha 7 o 10 grups de Cofradias a Querétaro, t’han de convidar per formar-ne part, i consisteix en unes reunions mensuals en que un amfitrió del grup prepara una cata. El mes de febrer li tocava al Lluis, ell la va preparar de vins del Priorat, va estar molt bé, la cata era a cegues, no per a competir per veure qui endevina què, sinó per no influir. Jo només catava, perquè sabia quins eren els vins. Desprès es va formar un debat de si les cates havien de ser a cegues o no, perquè a molts els hi fot adonar-se’n que no en saben tant, jajajaja. Però competeixen perquè volen, perquè no es tracta d’endevinar, però en fi el mon del vi a vegades és massa esnob, pel meu gust.

La setmana va transcórrer amb normalitat i el cap de setmana, dissabte, vam quedar a casa per dinar amb els Serra, el Fèlix que estava sense l’Olga, i el Pablo, el de les fotos d’aquí a Finca. Dinar d’aquells que s’allarguen fins les 11 de la nit, entre riures i debats varis, semblem tertulians, que si els vins, que si els formatges, que si el Ioga, que si els habitatges, que si Catalunya, que si Mèxic... som “todologos” jajaja. En algun moment de la tertúlia vam dir, “Ei! Perquè no anem a l’hotelet de Veracruz, aprofitant que els nens no tindran classe ni dijous ni divendres?” I el Lluis va dir que sí, que nosaltres aprofitaríem per anar a veure el distribuïdor de Veracruz i els Serra van dir que ok, que ells aprofitarien per anar a veure la família de la Gaby. Dit i fet!! Nosaltres el dijous al migdia després de treballar vam agafar carretera i manta, 5 horetes, bufff!!! Cada cop que veig el mar penso en la cançó del Serrat, “Nací en el Mediterráneo” Si noi!!!! Si em pregunten que és el que més trobes a faltar del teu país, evidentment la família, i la segona cosa el mar!!! I direu, vamos ni que tu haguessis viscut a un poble de platja, doncs no... però ja sabeu el que diuen de Vilanova que és el barri marítim de Vilafranca, jajaja. Jo soc de platja senyors, m’encanta la muntanya i la pau que transmet però el mar... el mar és vida, és infinit, és estiu, és vacances, és diversió, és calma, és elegant, és romàntic, son llargues passejades per la seva vora...
Bé doncs el que us deia 3 dies vora el mar i piles carregades. Dijous a la nit vam arribar directament a sopar bon peix i a dormir. Divendres nosaltres vam visitar la ciutat de Veracruz, la veritat que jo tenia moltes ganes de veure aquesta ciutat, i haurem de tornar perquè vam veure el centre passant-hi amb el cotxe però no hi vam poder passejar, i a mi em va recordar molt a l’Havana. Vam dinar amb el distribuïdor i ens van portar a visitar un Hotel, de la cadena Camino Real, que son molt coneguts aquí a Mèxic, i quan ens disposàvem a pujar a la setzena planta per veure una suite on volien fer un evento, van començar a desallotjar la gent perquè havien notat el terratrèmol. Nosaltres no vam notar res, no tenim aquest sensor activat al nostre cervell a un nivell tant precís, bé perquè va tremolar poc, si tremola com ho fa a la ciutat de Mèxic, segur que ho notem. Doncs res, hi haurem de tornar perquè ens van quedar aquestes dues coses per fer, visitar la famosa suite i veure el centre de la ciutat, on ens va dir el nostre amic Calderón que ens hem de seure en un cafè demanar un mojito i fumar un puro, jo em veure el mojito i el Lluis es fumarà el puro. Jajaja.

De Veracruz a l’hotelet on estàvem nosaltres al poble de Casitas, hi ha 2 hores en cotxe, els nens pobres, ens tenen una paciència, quan els hi vam dir que després de les 5 hores que havíem fet el dia abans, en ferien dos més per visitar Veracruz... el Julià ens deia que ell es quedava a l’hotel, jajaja. Al final el suborn va ser efectiu, i no ens va sortir gaire car, una pilota de futbol pel Julià i uns galledes i unes pales per la Vinyet.

La carretera de Casitas a Veracruz té unes visites precioses vas tota l’estona vorejant el  mar, però l’estat en que està la carretera és nefasta. Fa com dos anys, van empresonar el Governador de Veracruz, un tal Duarte, que va fer un desfalc de casi 3,000 milions d’Euros. Si si, heu llegit bé, no ho intenteu posar a la calculadora perquè no hi caben els zeros. Un desastre perquè Veracruz és un estat que ho té tot, té arbres fruiters, plàtans, taronges, llimones, té cafè, té bestiar, té mar, i té turisme, però en podria tenir molt més si tot estigués més en condicions. També va passar a ser un Estat molt perillós, ara en canvi està tot tranquil.

I bé el que us deia, divendres arribant a Casitas, vam anar a sopar a un restaurantet que ens agrada, bon peix i molt bé de preu, amb el Lluis i la Gaby, que ells van arribar el mateix divendres.  Dissabte vam fer una excursió en canoa molt xula, per un manglar molt verge, on neixen i viuen un tipus de cocodrils, ens en van ensenyar un de petit  que tenien en captiveri fins que son autònoms, els nens i no tan nens, es van banyar al riu i la veritat que va ser una excursió autèntica, ens vam haver d’enfangar una mica però va ser molt autèntic. Us deixo les fotos a l’Insta120.
A la nit desprès de sopar vam fer la nostra tradicional fogata, mola de Mèxic que es puguin fer fogates a la platja. Diumenge els Serra van marxar a veure la família, i nosaltres ens vam quedar un ratet a la piscina i després vam fer una altra excursió en barca, per un altre manglar, però molt diferent, aquesta barca ja era a motor, lo altre era una canoa, i el manglar era un que desembocava a la platja on estàvem. També va ser xula, a més anàvem tots 4 sols amb el guia. Vam veure un altre cocodril, aquest més gran, amb el fàstic que em fan a mi aquestes besties!! Hi havia una barca parada a un costat del riu i el guia ens diu, -Seguro que ese trae un “lagarto”, me voy a acercar si trae uno y lo quereis ver solo le das para la agüita (que vol dir una propina)  porque esta prohibido.- Total que obre una mena de nevera que portava i treu el bitxo... Jo no em vaig atrevir ni a tocar-lo, em fan una angunia!!! Vam fer la foto li vam donar 50 pesos, 2€, i vam continuar.
Vam acabar de fer el recorregut, vam dinar, vam comprar peix  i cap a Tequis, 5 horetes més de camí, jajaja.

La setmana normal, activitats i demés, ah bé, el Julià ens va donar un ensurt, resulta que el dimarts anant cap a Kumon, es va començar a queixar de mal de cap, plorava i tot, total que al final, amb l’angoixa dic, bé truco al pediatre de Querétaro, li explico i desprès de varies preguntes em diu, millor que me’l portis. Afortunadament tot va quedar en l’ensurt, el noi tenia una rinosinusitis.


El cap de setmana, dissabte vam anar a dinar amb el Gus i la Renata, menys el Julià que els Serra el van convidar al cinema,  i diumenge vam estrenar la piscina del fraccionament. Ja ha acabat el fred aquí, ara ja ens llevem amb 10-11 graus de temperatura i al migdia tenim 22-24 graus. I en canvi vatros veient nevar!! Que guai!!!

I crec que ja m’he posat al dia... Els nens estan molt bé, el Julià torna a portar un aparell a la boca per fer espai que li acabin de sortir les dents, que pobre les té fatal, i la Vinyet ha començat a fer ballet.
I el Lluis, se’n va al Japó el dijous, o sigui demà, jo no hi vaig aquest cop perquè ja hi va acompanyat d’una mena de Broker que Freixenet té a USA i no he estat requerida. Tant que em va agradar a mi Japó!!

Divendres hem convidat a dormir al Nil, almenys tindré dos mig homenets a casa, dissabte els vull portar a un parc indoor que hi ha aquí Querétaro de colxonetes, piscines de boles, boulder per escalar i diumenge tinc previst anar a un Festival de Ioga amb l’Olga i la Gaby.

I res més família, a per un mes més!!!
Espero que estigueu gaudint de la nevadeta, que bonic queda tot el paisatge quan neva!!!

Ah i la cançó, https://www.youtube.com/watch?v=iYUFx6CYd6M, no podia ser un altre i a més al Palau de la Música que ha sigut noticia també aquesta setmana!! Per cert aplaudeixo el “desplante” de l’Ada Colau (això que no m’agrada ella) i del Roger Torrent, al Rei. No podia ser d’una altre manera, ni oblit ni perdó!!
 

Apa i ara si!!!
Fins aviat família!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now