Hola família,

Mare meva, ara si que el març m’ha sobrepassat. Ha sigut dur de veritat. Hem tingut tres caps de setmana, a més a més seguits, de molta feina, i treballar el cap de setmana significa empalmar amb la setmana i sant torne-m’hi!!

Bé començaré pel principi, el primer cap de setmana de març que el Lluis ja havia marxat al Japó, mentre vosaltres us congelàveu de fred i esperàveu la neu nosaltres estrenàvem la piscina.
Aquella setmana, el dia de la dona, 8 de març, vaig anar a recollir un reconeixement que ens va atorgar la Secretaria de Turisme de Querétaro, (Conselleria de Turisme). Va ser una grata sorpresa la veritat, de fet ens van atorgar dos reconeixements, un a nom del Lluis, i l’altre a nom de la Finca.

Quan vaig arribar a Finca a part de compartir-los el premi que havíem aconseguit gràcies a la col·laboració, treball i esforç de tots, vam fer un brindis per commemorar el dia de la dona. Poder algun dia deixem de celebrar aquest dia però ara per ara encara hi ha molt molt per fer. A mi em va quedar una frase que aquells dies vaig llegir, “les dones hem sortit a treballar fora de casa, però els homes no han entrat a treballar a casa”, i entre d’altres coses la culpa que sempre arrosseguem les dones sobretot les mares treballadores, perquè és que no arribem, almenys jo, no arribo a tot i a vegades això causa molta frustració, però en fin “he venido aquí a hablar de mi libro” jajaja.

El cap de setmana següent, el Lluis va arribar dissabte i no vam fer res, obrir tots els regals que va portar, jajaja, semblava Nadal, i el diumenge vam celebrar l’aniversari del Lluis Serra a casa seva. Va estar molt bé, vam fer venir uns Mariachis i ens ho vam passar molt bé, però com era diumenge i l’endemà hi havia escola i feina, nosaltres cap a les 8 del vespre vam marxar.

I més coses rellevants, el 17 de març ens va arribar el Comunicat Oficial de Freixenet, que ja l’esperàvem, conforme s’havia fet efectiva la compra per part de Henkell.  Aquí també van saltar de seguida les alarmes, perquè la comunicació vola... i va sortir a varis mitjans. Per mi les noticies més fidedignes que vaig llegir son les següents, us deixo els enllaços:

http://www.lavanguardia.com/economia/20180316/441552008151/henkell-compra-freixenet-220-millones-dr-oetker.html?facet=amp

http://elmon.cat/vadevi/actualitat/henkell-menja-freixenet

I doncs res, a esperar a vere com evoluciona tot, de moment seguim treballant amb tota normalitat com fan la resta de treballadors del Grup. Acaba una etapa i en comença una altre.

I continuo, el primer cap de setmana així fort va ser el pont de març que va ser precisament el cap de setmana que vam rebre el comunicat, el 17,18 i 19 de març. El dissabte 17 vam anar a dinar a Querétaro, bueno dinar ... jajaja és un dir, perquè vam sortir de Finca gairebé a les 4 de la tarda, diumenge que encara va ser més fort, vam berenar sopar a la Formatgeria de l’Iker i la Giuliana, a Bocanegra,  i dilluns vam venir i vam dinar aquí a Finca.

Era pont perquè el 21 de març, a part de ser el nostre aniversari de casament, (llegiu amb ironia)  és l’aniversari de Benito Juárez, ja us ho he comentat en altres ocasions, un President que va tenir la República Mexicana, dels primers es podria dir, i que va ser clau en la Història de Mèxic, perquè s’estava conformant la República. El 21 de març era un dimecres però festa oficial va ser el dilluns 19.
I nosaltres que el 21 de març fèiem 10 anys de casats, vam anar a celebrar-ho a San Miguel de Allende. De manera fugaç, perquè a part que no teníem amb qui deixar els nens més que una nit, amb la Silvia, estàvem a vigílies de l’altre cap de setmana fort que era Bubbles Fest. Però bé, vam anar a un Hotel a San Miguel què és molt famós i maco i vam sopar, dormir i l’endemà d’hora després d’esmorzar cap a Finca. 10 anys son 10 anys... i com li vaig dir al Lluis: “Celebre-m’ho perquè qui sap si en farem 11”, jajaja, Carpe Diem.

Ara veureu perquè s’ha m´ha ajuntat tot, el dissabte de Bubbles Fest era l’aniversari de la Vinyet, 24 de març, i de mon pare!!! Com que sabia que no podria fer-li festa el dissabte, divendres 23 vam convidar a les seves 3 amigues de l’escola a casa. Com el divendres era el darrer dia d’escola perquè començaven les vacances van sortir del cole a les 12, vam anar un ratet a la piscina, vam dinar i a la tarda van venir aquestes noies que pinten les cares i fan més activitats per la canalla.

Dissabte vam portar els nens a Finca perquè no volia deixar la Vinyet a casa el dia del seu cumple, bé el Julià va anar a dinar amb els Serra, i a la tarda vam bufar les espelmes aquí a Finca amb el Serra i la Gaby, que també era el seu cumple, la Olga i el Fèlix que estaven d’expositors, i l’Amanda, una ex empleada que se’n va anar a viure a EEUU amb el del Wine Bar, us en recordeu? Ha vingut a veure la seva família a Mèxic i ens va visitar.

L’evento va anar bé, menys gent que l’any passat però és que l’any passat va caure en pont.

Diumenge també van venir l’Albert i la Nayeli i ens vam tornar a reunir tots a Finca, fins al vespre.  

I una mica de política, dijous quan tornàvem de San Miguel cap a Finca vam sentir el discurs de Turull al Parlament, ens va semblar molt bon discurs, mediador, amb objectius clars, sense radicalitzacions, en fi... bé... la putada va ser la votació.. i lo pitjor el dia següent els empresonessin. Molt trist tot plegat, que voleu que us digui a mi m’afecta, em fa molta ràbia que els estiguin tractant com si fossin etarres, com si haguessin fet un crim, o trobo tot tant tant desmesurat que no dono crèdit. I per més inri el diumenge 25 de març ens vam llevar amb la noticia de Puigdemont detingut a Alemania. Aquí ja em vaig clavar a Rac1 que van fer un especial boníssim amb el Basté, i el vaig escoltar a casa i al cotxe mentre venia cap a Finca. El millor va ser quan vaig sentir l’advocat del Comín i Serret, dient amb una contundència, que Alemanya no entregaria a Puigdemont, em vaig quedar estupefacta de felicitat, ho va dir amb tanta seguretat que a mi sincerament em va convèncer. Bé fins i tot els tertulians i el Basté es van quedar sorpresos amb la seva declaració. Doncs jo només espero i desitjo això, que no l’extraditin i que d’una vegada per totes quedi en evidència que s’està judicialitzant una qüestió política que ja havíem resolt a les urnes.

Bé i desprès de la meva dissertació política, continuo amb la nostra vida a Mèxic .

Va arribar Setmana Santa, i nosaltres aquí a Finca. Dijous començava lo fort, us explico una mica el que faig durant la Setmana Santa a Finca, me’n encarrego principalment de controlar i organitzar per grups de gent a l’entrada a la Cava amb el seu corresponent guia o sommelier. Es tant satisfactori com cansat us ho asseguro.
A part aquesta setmana hem compaginat feina a tope amb dinars i trobades amb els amics que si estaven de vacances. Dijous per exemple, el Lluis va anar a preparar una Paella a Paso de Serra, la vinícola del nostres amics Gus i Renata, ja que hi havia la família de Santander de la Renata, que han vingut a passar uns dies a visitar el seu fill gran que viu a Querétaro amb ells. I ens vam reunir amb altres parelles i canalla que sempre ens trobem allà. Molt simpàtics els càntabros!!! 
Divendres, anàvem de convidats a sopar a casa la Nayeli i l’Albert, amb la Gaby i el Lluis, aquí ho vaig tenir més fàcil perquè com que estan al nostre fraccionament, desprès de treballar només vaig haver de creuar el jardí.

Dissabte, no vam quedar amb ningú, i a més a més, el més divertit i relaxant va ser gaudir de l’Spa que els nens ens van preparar a l’habitació de convidats,  jajaja tenen unes ocurrències!!!

I diumenge la intenció era venir a Finca abans d’anar a dinar a una altre vinícola amb la Naye i l’Albert, però vam fer un Skype amb la família de l’Arboçar i al final vam anar a dinar directament.

I bé família, vaig finalitzant, amb dues bones noticies, primera, ja tinc els vols per l’estiu!!!! El Julià vindrà amb els meus pares, fent estratègia que vam fer l’any passat amb els sogres!! Mons pares venent del 20 de juny al 16 de juliol. La Vinyet i jo del 10 d’agost al 2 setembre!! Estava dubtant que si tornar el dia 1 o el dia 2, l’1 és dissabte, i el 2 diumenge, jajaja, clar. Jo pensava si torno dissabte arribo dissabte mateix a Mèxic i tinc el diumenge per descansar, però desprès pensava si torno el dissabte m’arrapentiré de no haver-me quedat fins diumenge i tornaré anyorada i arrepentida!! També em vaig visualitzar fent maletes el 31, i casi ploro!! Així que ... diumenge espero tornar cansada però satisfeta!! I us pregunteu i el Lluis?? El Lluis no sap encara, i jo m’havia de treure els vols per fer-ho coincidir tot amb els de mons pares.
Així que família, aquests mals pares, tornen a enviar al seu primogènit a l’estiu de poble, a l’estiu de platja, a l’estiu de terrassetes, a l’estiu de Festes Majors que ells no poden disfrutar a terres catalanes!!!  

I l’altre bona notícia que al novembre ve la meva amiga Roser!!! Oeoeoeoeo, estic molt contenta!!!

I ara família, segur que m’he deixat alguna anècdota però ni el meu cervell ni les meves neurones poden amb el cansanci que porto acumulat.

Ups la cançó!! https://www.youtube.com/watch?v=SDTZ7iX4vTQ,  posa de bon humor!! 

Fins aviat i Força Barça!!! 


Família Raventós-Ricarte!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now