Estimada Família,

Començaré donant la benvinguda al mes de maig!!
Soc jo, o el temps passa massa ràpid!?

Bé, el darrer episodi us vaig explicar el que em va costar recuperar-me del mes de març, afortunadament l’Abril no ha sigut tant intens però si ens han passat i hem viscut algunes anècdotes per deixar-ne constància en aquest capítol, que ja és el 122é.

Bé començaré per la feina, a mitjans d’Abril, el diumenge 15 exactament, vaig anar a Mazatlán (Sinaloa) perquè enguany la fira de turisme que fan a nivell nacional i que és molt important, Tianguis Turístico, l’havien adjudicat allà, sempre és un any a Acapulco (Guerrero) i un altre any a algun altre Estat. Vaig volar fent escala a Monterrey, i la Fira en si, va anar molt bé. L’únic inconvenient amb el que em vaig trobar va ser l’Hotel, d’aquelles vegades que les fotografies de l’hotel a Internet, no tenen res a veure amb la realitat,  em vaig molestar bastant la veritat i em vaig canviar d’hotel, perquè com sabreu... Mazatlán, Sinaloa no destaca per la seva seguretat precisament,  va ser la cuna del Narco i l’ambient és una mica... com ho diria... dens...(o pesado, dirien el mexicans). D’allà és el famós Chapo, que ningú et parlarà malament d’ell i no per por, sinó perquè era tan inmensament ric i poderós que ajudava a qui li feia falta. Per això molta d’aquesta gent ha preferit també sempre que hi hagués el narco, perquè o bé els hi donava feina o bé els ajudava.
La ciutat peró la van deixar molt ben arreglada per al Tianguis, i la seva gent estaven súper contents i agraïts que es fes la Fira allà, perquè és clar el tema del narco, la part negativa, bé per mi només té una part i és la negativa, és que va frenar molt la inversió turística i les infraestructures estan velles i deixades. Aquesta fira haurà servit perquè es tingui una altre imatge de la regió i revifà  el que és un destí de platja amb molta oportunitat.  El menjar... exquisit!!
Jo m’ho vaig passar molt bé i em va vindre de conya per desconnectar de la rutina: casa, feina, nens... que a vegades es necessita un descompressor per treure l’estrès que tot plegat genera. I com en aquest negoci del Turisme i a Querétaro, tots ens coneixem i alguns fins i tot son bons amics, doncs no va ser un viatge d’aquells de feina que dius.. estic solaaaaaaaaaaaa, jajaja.


De Mazatlán vaig arribar el dimecres, i ja teníem el David, de Freixenet St.Sadurní a casa, que li va tocar venir aquella setmana per fer els tancaments i l’auditoria. Al jo arribar dimecres ens vam veure súper poc, perquè divendres al matí ja van marxar cap a les oficines de Mèxic. Però li agreixo enormement haver-me portat el paquetet que ma germana i ma mare li van encarregar, i encara agreixo més els regalets, jajaja.

Ah i dijous,  vaig anar a recollir una noia de Vilafranca, l’Eva Fort, que jo no coneixia de res, em va contactar a través de mon pare, que coneixia al seu. L’Eva treballa a la Joieria Maite Vives, la de davant l’Inzolia, i la seva història amb Mèxic és molt emotiva... Total que el meu pare al saber que ella venia li va dir que no podia deixar de visitar Tequisquiapan i la Finca. Ens vam escriure pels Whats, i em va explicar que arribaria dimecres a Tequis a la nit, i com jo venia de Mazatlán vam quedar que dijous la recollia a l’hotel on es va allotjar a Tequis,  per portar-la a conèixer la Finca. Em va saber greu perquè no vam poder estar molt de temps, ella aquell dia al migdia agafava un vol cap a Cancún que era on estava allotjada. Però ja hem quedat que ens hem de veure a l’estiu i xerrar més tot fent una copeta a l’Inzolia. A més a més, per a més connexions d’aquesta vida, resulta que la millor amiga de l’Eva és la mare del noviet de l’Ada, jajaja.

I bé el cap de setmana següent va ser bastant casolà, la veritat, i és que ho necessitava. Divendres vam anar a fer una pizza amb l’Olga el Félix, el Serra i la Gaby, i vam quedar per dissabte a casa a veure la Final de la Copa del Rei, almenys una alegria del Barça, bé ara ja dos, jejeje. Llàstima que que avui s'hagi classificat el Madrid!! Arggg.
Dilluns va ser St.Jordi, ohhh St.Jordi, és una diada tan maca..., per la resta del món és el dia del Llibre, per nosaltres és alguna cosa més i per mi és dels dies més bonics de l’any, si estàs a Catalunya és clar! 

Ahh i el dia de St.Jordi la meva germana també va fer públic el seu nou projecte ORDENA’T by AR, http://www.ordenat.com/ . Estem molt contents perquè a part de ser la seva passió, sempre il·lusiona emprendre nous reptes. La seva tasca consisteix en ensenyar-nos a ordenar els nostres espais, perquè està comprovat que on hi ha ordre físicament parlant, també hi ha ordre mental i felicitat. I us asseguro, i no perquè sigui la meva germana, que ella ho porta a l’ADN, sempre ha sigut la seva obsessió, ordre i neteja, i és per això que aquest nou projecte li anirà bé, perquè desenvoluparà realment una fortalesa que ella té, a part de tenir facilitat també i paciència per les persones, estil per el disseny d’interiors, i sobretot practicitat. Felicitats altre vegada sister!! A mi el que més m’emociona i que crec que tots hauríem d’aconseguir en aquesta vida, és descobrir la nostra verdadera vocació, i quan abans millor!! En això estic treballant jo també, però poder en un altre episodi us ho explico millor.


Dimarts 24 vam anar amb la Naye i l’Albert a Méxic, bé natros vam anar i amb ells vam quedar allà perquè ells hi viuen. Resulta que el Pablo Sanroman, un cuiner basc afincat a Méxic ens va convidar a un sopar d’angules, de les de veritat ehh!! jajajaj. I aprofitant l’avinentesa de la invitació van maridar els plats amb els vins d’aquí Finca. I direu, i perquè el Pablo Sanroman us convida a un sopar...?? Doncs perquè degut al nostre Festival de la Paella, que serà aquest 26 i 27 de maig, nosaltres el vam contactar per a que vingués de jurat. Vam anar al seu Restaurant a Mèxic el 12 d’Abril per exposar-li la proposta, va acceptar i va ser quan ens va explicar lo d’aquest sopar amb angules, que era un “evento” en petit comitè, per només 24 convidats en un lloc de Ciudad de Mèxic, per la marca MABE, per a la que ell col·labora. I en fi així van sorgint les idees i els negocis, jejeje

I bé com tot en aquesta VIDA, no poden ser bones notícies ni alegries ni la plena felicitat, dijous també vaig rebre una mala notícia, una de les meves amigues d’aquí Tequis, li van detectar un tumor al cap i la van operar d’urgència el mateix dijous. No vull deixar per escrit aquí de qui és, perquè em sembla de mal gust, tot i que tot el poble ho sap, aquí a Mèxic hi ha una dita que diu “pueblo pequeño infierno grande”. Això m’ha sobtat una mica la poca discreció que hi hagut entorn el tema, però també crec que és degut a que és una persona estimada, i molta gent que la coneix ha volgut estar al pendent del seu estat de salut.  I avui en dia les noticies a través de whatsapp no es que volin, és que van a la velocitat de la llum. En fi.. afortunadament l’operació ha anat molt bé, i ahir li van donar l’alta només cal esperar els resultats i per la nostra part ajudar-los en el que faci falta. Perquè a part ells no tenen tampoc família aquí.

Malauradament son aquestes sotragades a la vida las que et fan recapacitar...

I nosaltres que dissabte passat se'ns van acumular 3 casaments!!! Dels tres que teníem el Lluis va confirmar dos. Als dos que més relació té. Al primer, em vaig trobar una senyora amb el mateix vestit!! Ja és la segona boda en la meva vida que em passa això.  Vam dinar a la primera i vam anar als postres i café de la segona. I ben pensat encara ens hagués donat temps d'anar al sopar de la tercera i continuar la festa!!! Bé ens vam quedar a la segona i fins ben tard!!! 

I més coses, diumenge la Vinyet va ballar el seu primer Festival de Ballet, ho va fer molt bé, ja us he deixat alguna foto a l’Insta122.


I res més avui és dimarts, dia del treballador, i hem vingut un ratet a Finca, jo a escriuré el Bitàcola a vere si us el passo avui mateix o demà.

Ah i bé, també vull deixar constància en aquest episodi, del Microvi, que ha tingut repercussió aquí a Querétaro amb això de que han anat algunes vinícoles queretanas!!. M’ha agradat molt rebre els vostres missatges i els missatges dels mexicans d’agraïment al Lluis. És bonic sentir que l’admiren. Serà com és, com tots vaja, que tenim els nostres defectes,  però te coses que si son molt d’admirar. I per l'Assosiació de Viticultors de Querétaro ha sigut una peça clau, i se l'aprecien molt. 

I per suposat també és d’admirar com es volca tot un poble com l’Arboçar en la preparació i en la logística d’aquesta Fira. I felicitar també amb tot el meu amor,  als meus cunyats, per la seva presentació del projecte Mas Boter.  Sens dubte aquest era un Microvi especial en el que ens hagués encantat estar. Pero hem tingut l'oportunitat de fer un skype amb els Boter i els mexicans que avui sopaven allà hi ha sigut un plaer veure'ls a tots tant contents i ben avinguts!! 

I la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=Zi0RpNSELas  que s’ha convertit en l’himne de casa nostra. Als nens els hi encanta, sobretot al Julià.

Fins aviat família!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now