Hola família!!!
Per no perdre la tònica, començaré acomiadant el mes de maig, i donant la benvinguda al juny, un dels meus mesos preferits de l’any!!

El mes de maig també ha sigut de mooolta feina...ja el vam començar treballant...us en recordeu que el darrer episodi us el vaig enviar l’1 de Maig, dia del treballador i us vaig comentar que estàvem aquí a Finca? Sortint d’aquí ja ni me’n recordo que vam fer.

Aquella setmana, el divendres 4 de maig, vam anar a renovar-li el passaport a la Vinyet, i va anar prou ràpid, és la primera vegada que no ens “falta” cap document, tema passaport aquí a Mèxic, és sempre una cosa que em posa de molt mal humor, però aquesta vegada a les 12h sortíem de la Secretaria de Relacions Exteriors, passaport en mà.

El cap de setmana, si me’n recordo que vam anar a dinar amb el Gus i la Renata a Querétaro, i se’ns van fer les tantes, dinar d’aquells que acabes amb gin tònic, que no saps si és la última copa del dinar o la primera de la nit. Aquell dissabte també em va arribar la nevera nova!!! Oeoeoeoeo, molt maca!

La setmana següent va passar rapidíssim, perquè vam improvisar una escapada a NYC, improvisar improvisar, és a dir, el Lluis em va dir, m’agradaria anar al Concert del Bruce a NYC, amb el Julià, i jo li dic doncs mira, el proper divendres 11 de maig i el dilluns 14 no tenen classes, podeu aprofitar aquest cap de setmana llarg, li dic, jo poder vaig a la platja, i em diu no, doncs anem tots 4 a NYC. I jo que Nova York és la meva segona ciutat preferida... la primera és Barcelona per suposat!!

Vam començar a mirar vols, em vaig saturar la veritat, perquè va ser a contrarellotge però ho vam aconseguir, l’hotel i les entrades van ser una altre odissea.  Les entrades li vam demanar a la nostra amiga Amanda, que treballava aquí a Finca i que va marxar amb el del Wine Bar a Philadelphia, que ens les mires. Ella ens va passar un parell o tres de pàgines web on comprar-les, però a mi comprar-les per Internet em feia una mica de cosa, perquè a part de cares, em feia por on recollir-les etc... total que al final li vaig dir, si aniràs a Manhattan, si us plau mira-ho al mateix teatre on actua. Estem parlant que nosaltres dimarts ja teníem el vols, el Lluis volia anar al Concert el divendres i encara no teníem les entrades. Ella em va dir OK, dijous hi aniré. I la veritat va ser un encert, perquè les va aconseguir millor de preu, i a la tercera fila,  i la cosa estava assegurada havent-les comprat al mateix teatre. Sí, el Concert era en un teatre de Broadway. És un show acústic que està fent l’Springsteen a la ciutat, crec que ja acaba però han estès la temporalitat, i no m’estranya perquè omple cada dia. Bé l’experiència va ser... increïble, jajajaj i us ho dic jo que no vaig entrar al Concert, ni jo ni la Vinyet.

El Concert començava a les 7 de la tarda, però vam anar-hi abans a la porta a veure com arribava, rotllo super mega fans, jajaj, va ser molt divertit. Quan va arribar  la Vinyet cridava: Bruce, Bruce..!!! I el Bruce que aixeca el cap en lo que estava firmant autògrafs i la saluda.
Bé, pare i fill entren al Concert, i mare i filla vam donar un tomb per Times Square fent temps per anar a la sortida i tornar a saludar el Bruce és clar i a veure si aconseguíem un autògraf. Arribem, ja hi havia una mica de gent esperant, ens posem on ens diuen els de seguretat, i coneixem un matrimoni de Barcelona que anàven amb una nena com la Vinyet i que sabien que el Bruce actuava i van anar a veure si el veien també... sort que els vaig conèixer perque el Bruce encara va trigar en sortir una hora i mira mentrestant la Vinyet es va entretindra amb aquesta nena. Va començar a sortir el púbic, i al Lluis i al Julià els van deixar posar al “corralito” que ens van fer a nosaltres els primers que vam arribar. I quan va sortir, la Vinyet el torna a cridar: Bruce Bruce Bruce... i el Bruce va aixecar les mans marcant el ritme en el que la Vinyet el cridava, jajajaj va ser molt bo!! I el Lluis i el Julià super contents amb l’experiència, portaven una pancarta, però no la van treure! Us deixo la foto a l’Insta123.
Al dia següent havíem quedat amb l’Amanda per anar a conèixer una altre regió de vins que hi ha a 2 hores de NYC, a Long Island, no ens va fer gaire bon clima, però ens ho vam passar molt bé. Amb moltes casualitats també. Vam anar a visita una bodega, que ens va explicar que la família Rivero Gonzalez, mexicans, havien adquirit la bodega del costat, i nosaltres coneixíem una noia que treballava per ells i l’Amanda ens diu, “ahh con razón he visto en Facebook que Lilia anda por NYC”... Total que diem anem a veure si la trobem, i si si, ens vam trobar al marit que també treballa per ells i al cap de 15 minuts va arribar la Lilia. No sabeu la il·lusió que li va fer  a la noia veure’ns!! Porten dos mesos allà i bé molt contents amb el projecte, però en ple procés d’adaptació.. ai com la veig entendre, jo que ja tinc empatia i en aquests casos encara més! I per acabar el dia vam anar a sopar a un poblet pescador que ens van recomanar i vam tornar cap a “La Gran Manzana” i ens vam acomiadar de l’Amanda. Aquella nit mentre tots dormíem va començar a sonar l’alarma antiincendi... el Julià al final diu jo dormo vestit per si hem de sortir corrents!! Jajaja, va quedar afortunadament com una falsa alarma.

El dia següent vam passejar per la ciutat, vam anar al Museu Nacional d’Història, d’allà vam agafar un taxi i vam baixar fins a la zona 0, volíem pujar a la torre més alta, però al arribar a la taquilla no ens ho van recomanar perquè no hi havia bon clima i ens van dir que no veuríem les vistes. Total vam passejar per un Centre Comercial que han fet en lo que eren els fonaments de les torres bessones. I vam començar a enfilar amunt cap a Little Italy per dinar, passant per China Town i pel Soho, on de casualitat vaig veure una botiga d’una marca de coses de Ioga i vam entrar a comprar-me l’esterilla, que feia temps que la volia. L’única cosa que em vaig comprar,  jajaja, bueno i una gorra de 10 dollars.

Després de dinar vam prometre als nens que aniríem al Rockefeller on hi ha la tenda de Lego, i amb la tonteria.. vam arribar-hi caminant, van caminar mès de 7 kilometres... i quan arribem... botiga tancada... l’havien tancat a les 6!! Sort de la tecnologia dels mòbils vam googlejar on hi havia legos i vam anar al Toysarus de Times Square. I cap a casa!! Va ser el dia moolt complet!!

I com tot lo bo s’acaba, dilluns al matí volàvem de tornada.


A la tarda/vespre del dilluns 14 ens vam anar a acomiadar de la nostra amiga que van operar d’urgència i finalment van decidir tornar a Espanya perquè la valoressin també allà i veure què... en fi... ces’t la vie... Dies abans també li vam fer un esmorzar de comiat, veureu la foto a l’Insta també.

M’he oblidat d’explicar-vos, i de seguir l’ordre cronològic dels aconteixaments, que el dia que vam maxar a NYC, aquí era el dia de la mare. Moolt celebrat!!! Jo vaig tenir que anar a l’escola, del curs de la Vinyet ens van preparar un esmorzar a les 8 del matí, i els nens de primària fan un Concert. És maco la veritat, i molt sentimental, aquí qualsevol excusa és bona per fer festa, però aquesta m’agrada. Tot i que jo sempre els hi faig la broma que si de veritat volen festejar les mares, que no els hi donin festa als nens de l’escola, aquell dia se’ls haurien de quedar fins les 8 del vespre!! Jejjejeje.

I bé així a destacar més fets en aquest mes de maig, doncs que el dimecres 23 vam fer 6 anys que som a Mèxic, pim  pam, es diu ràpid... però ja en van 6. A més a més, va caure en dimecres, com quan nosaltres vam arribar, que també era un dimecres i que també era el cap de setmana de la Festa de la Paella. Ja sè que ho dic en varies ocasions però si m’ho tornessin a proposar.... diria 1000 vegades que sí, amb lo bo i lo dolent. I no és que hi hagi més coses positives que negatives, tot és depèn com afrontem les situacions.

I la Paella!!! El Festival vull dir... Ha sigut un Festival especial. Mireu fa un parell d’anys quan vaig anar sola a Los Angeles vaig conèixer l’organitzador d’un Festival de Paelles allà, l’Armando. Li vaig dir que feia temps que nosaltres volíem contactar amb els Organitzadors del Concurs de Paelles de València, que és el Concurs més famós. A partir d’aquí va començar la nostra relació, perquè ell també feia poc els acabava de contactar. I va ser l’any passat quan vam anar a San Diego amb el Lluis, al seu Festival que ens els va presentar. Fins aquest any que ja havent firmat un conveni amb els valencians els vam portar cap aquí. Finca s’ha convertit en un dels llocs on es fa una semifinal de paella valenciana. I el guanyador d’aquest any anirà a Sueca, València a representar Querétaro. Hi ha altres semifinals a Costa Rica, Japò, EEUU, Perù... total que estem contents d’haver fet aquest salt qualitatiu al nostre Festival, perquè Concursos de Paelles a Mèxic n’hi ha molts.
Hem fet molt bona relació amb ells, la veritat que han sigut encantadors. El dijous els vam recollir a Mèxic i vam fer una Master Class al Restaurant del Pablo San Romàn, les Master Class les fa el Jesús Melero, que és un cuiner de Sueca, que ha fet milers de paelles i és Mestre Paeller, un artista. Divendres la vam fer a Finca, dissabte va ser el Concurs de Paelles Valencianes i diumenge de “Paella Libre". Ells van quedar fascinats de la nostra logística, nosaltres vam quedar fascinats i entusiasmats amb la seva col·laboració i el seu professionalisme. I he après dos coses, una que la Paella és el plat de l'amistat, i que la Paella és el plat que va introduîr l'home a la cuina... A mi se'm compleixen les dos afirmacions, i a vosaltres?? Sempre fem paella quan venen els amics i la cuina el Lluis. 
Dissabte a part del Secretari de Turisme, que va venir al Festival, així com a autoritat. Va venir també el Director de Freixenet Caribe, el Lluis Ortega que també us vaig parlar d’ell l’any passat. Em va fer molta il·lusió que tornessin aquest any. És vilafranquí com jo i la seva historia amb Freixenet a Cuba és molt emotiva!  També van venir el Gus i la Renata! Ens ho vam passar tant bè... sobretot jo que desprès de tot l’estrès de l’organització vaig tenir el meu moment d’esbarjo!!
I diumenge van venir els Serra, la Naye i l’Albert, un altre matrimoni i el Fèlix un ratet que estava allà amb els seus formatges, vam conviure amb els de València, l’Armando i va estar tot molt bé, em quedo amb molt bon sabor de boca d’haver compartit la meva feina amb tots ells i desitjar veure’ls a Sueca o a Mèxic el proper any. De moment a l'Armando i la seva dona, una dona encantadora, els veurem al juliol a San Diego que anirem de viatge amb els meus pares. 

I bé família, em vaig acomiadant.

De la moció de censura al M.Rajoy ja parlarem en un altre episodi aquest ja ha queda prou llarg! Només dir que ojalà prosperi, no perque m'agradi el PSOE, però per veure caure al PP i tota aquesta colla de corruptes!! 

Aquest cap de setmana espero poder gaudir de la piscina i descansar que amb la tonteria...porto 11 dies que em sona el despertador i ja no sé en quin dia visc!

El proper mail que us escrigui ja estaran aquí els meus pares!!! Quines ganes!!! I cada cop falta menys per l’agost!!

I la cançó... crec que com a mínim està clar el cantant...us deixo aquesta és de les meves preferides d’ell. https://www.youtube.com/watch?v=p-srbcsqoY4

Petons!!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now