Hola Família
 

Avui és 9 de juliol però no se quan enviaré el Bitàcola la veritat,

No sé si algú s'ha adonat que el mes de juny no el vaig enviar....

El cert és que amb l'arribada dels meus pares i la setmana que ens vam prendre de vacances no he tingut temps i em sap greu perquè ara no sé per on començar, així que intentaré fer-ho el millor i breu possible. El demés ja ho veureu a l'Insta 124. Que ja  diuen que una imatge val més que 1,000 paraules. 

 

Exacte! Avui no és 9 de juliol, és 26!! Germana Felicitats, tinc el cap a masses coses!!! I felicitats amb retard a les Annes, i als arboçarencs molt bona Festa Major!!!

Ni tan sols sé si aquest intent de mail, serà el definitiu, si seguiu llegint entendreu el perquè.

Doncs, continuaré explicant-vos el més rellevant d’aquests dos mesos, juny i juliol!!!

Jo crec que aquest mail el titularem el mail de l’estiu.

El juny, al juny va començar el Mundial, nosaltres el vam anar seguint, però no ens va treure el son eh. Aixó si,  a la Finca vam haver de posar una televisió  a l’oficina sinó els treballadors no ens ho perdonen!! Passa que nosaltres cap partit dels de Mèxic vam ser-hi, uns van ser en cap de setmana i quan els van eliminar estàvem a Napa. I Espanya...  Espanya va bien, jajajaj, home jo pels jugadors del Barça em feia gràcia, però no va ser un daltabaix per cap de casa que els eliminessin, de debò... Precisament estàvem a San Diego quan va acabar el joc pels d'Espanya.

I van arribar els meus pares!!!! I el primer cap de setmana ja vam anar de Festa. Ja havíem quedat amb el Gus i la Renata i els seus amics, la gente bien que els hi diu mon pare, que els hi faríem una Paella de Benvinguda i ara que hi penso, els hi vam fer de benvinguda i de comiat! Així doncs el 23 de juny, Revetlla de St.Joan, vam portar tots els “artilugios”, que ara tenim un paeller molt xulo que ens van donar els de Sueca, cap a la seva vinícola, ens ho vam passar molt bé com sempre. Ens vam acomiadar d’ells desitjant que les eleccions, que llavors estaven pròximes, guanyessin els del PAN, que és un partit de Centre...dreta..., és que els del Centre... Esquerre... han robat el que no està escrit, i els d’Esquerra... esquerra, que vindria a ser un Podemos aquí a Mèxic fa molta por, però finalment son els que han guanyat, AMLO, Andrés Manuel Lopez Obrador... A  vere com ens va, fins al desembre no prenen possessió del càrrec.
Ara faig un kit kat per explicar-vos això..., jo no soc de Dretes, però crec que l’esquerra més radical que hi ha a Mèxic no solucionarà un problema que per mi és endèmic que és la corrupció, de corruptes n’hi ha a dretes a esquerres i a tot arreu però aquí està massa arrelada la cosa... I jo d’aquest home no me’n fiu. Per altra banda entenc perfectament que hagi guanyat, perquè sempre han guanyat els del PRI i els del PAN i la gent sobretot les classes més populars i vulnerables n’estan fins els cull... de tanta injustícia i corrupteles i doncs ha sigut un vot de càstig però ja veurem si hi ha un canvi realment cap a bé... També us haig de dir que un percentatge alt dels que voten a AMLO son els que no volen estar contractats i prefereixen cobrar en negre, els que tenen una “tiendita” y no declaren IVA, els que no volen pagar la Seguretat Social als seus empleats... llavors no cal saber gaire de política per saber que els ingressos d’un país venen dels Fons de Pensió i dels Impostos, de la producció interna, y les exportacions entre d’altres, llavors amb mentalitats així doncs costarà arribar a que sigui un país on prosperi la classe mitja obrera i que els Serveis Socials, estiguin a l’alçada, hospitals, escoles, carreteres... I tot i així val a dir que Mèxic no és un país pobre ni molt menys ni hi ha pobresa extrema.
I que per més que AMLO prometi que canviarà moltes coses no podrà perquè no hi ha recursos...i menys el café para todos en un país... on de debò s’ha de viure per coneix-ho i em sap greu dir-ho però hi poca gent compromesa. Tot això si no entra al joc i realment és una persona sensata, no dic que no tingui bones intencions, però ho té molt difícil. Jo cada cop crec menys en els polítics i en la política en general.

La darrera setmana de juny el Lluis i jo vam fer una escapada a Napa i Sonoma, amb el Secretari (Conseller) de Turisme de Querétaro, part del seu equip i altres viticultors d’aquí. Nosaltres només vam anar 3 dies perquè la següent setmana, la primera de juliol, marxàvem amb els meus pares.
Va estar bé, a mi en particular aquella regió de vins m’agrada molt, els nord americans, saben fer les coses moolt ben fetes. Excepte votar, jajaja. Califòrnia va ser un dels estat on no va guanyar Trump, va guanyar la Hilary.

I va arribar el dissabte dia 30 de juny, i vam fer l’esperat viatge, amb els meus pares i els nens.
Resumint: vam fer Querétaro-Tijuana, a Tijuana vam creuar la frontera de l’aeroport cap a San Diego. A San Diego vam passar un dia i mig i vam agafar carretera cap a Las Vegas, 4 hores. A las Vegas vam fer dos nits. Una tarda ells van anar a visitar la Presa Hoover, jo em vaig quedar en un Outlet, jo ja puc fer de guia de la presa, he estat: quan ens vam casar, quan vam anar amb els Rebollo-Ricarte i l’any passat amb els sogres... Al Lluis li encanta!
I lo bo de viatjar amb els avis, jejeje, és que una nit a las Vegas vam sortir a sopar i a jugar, bé a perdre més aviat.
Després de dos nits a las Vegas, vam tornar a enfilar camí a San Diego, volíem creuar cap a Tijuana però vam arribar a San Diego de nit i ens va fer cosa, vam anar al mateix hotel, i anècdota, anècdota dolenta... El meu necesser, amb medicaments, cremes varies, maquillatge, les ulleres de la vista... s’havia quedat a las Vegas... em va agafar molt mal rotllo la veritat, em vaig posar a plorar i tot. Sí, a vegades em costa l’autocontrol, i no mesuro el nivell de disgust ni de drama.
L’endemà si vam creuar per la frontera normal caminant i vam a entrar a Tijuana, mons pares van flipar, és que és per flipar.
Val a dir que clar a EEUU a San Diego vam llogar un cotxe i a Tijuana un altre. Per això vam creuar la Frontera caminant.
I carretera i manta altre cop 4 hores de camí fins a la platja. Bé perdó abans vam para a dinar al Rosarito, on menges llangosta molt bé de preu. Al mateix lloc i la mateixa taula que fa dos anys havíem estat amb els Rebollo-Ricarte.
Finalment vam arribar a la platja... i l’Hotel... doncs molt car per el que era, però la platja era desèrtica, tota la platja per nosaltres.
El darrer dia, el Lluis i els nens es van llevar d’hora van anar a pescar i va ser el nostre el dinar.
El viatge molt xulo, de debò, però molt cansat pel meu gust,  però teníem pocs dies i vam aconseguir ensenyar-los als meus pares el que ells volien veure que era Las Vegas i Baja California.

El darrer cap de setmana que van estar aquí mons pares, varem tenir l’evento de Cena en la Intimidad, a ells els hi va encantar, i també hi ha anècdota... Jo vaig marxar abans cap a Finca perquè  doncs és el que em toca, anar a revisar-ho tot, etc...i el Lluis havia de venir amb els sogres. La Recepció dels convidats i Benvinguda era entre 7 i 8 del vespre. I a les 7 m’envia un whatsapp el Lluis que s’ha quedat tancat al lavabo de casa, jajaja. Va ser de tragicomèdia es veu, mon pare renegant que com s’havia pogut tancar, l’altre renegant a dins, un picant per fora, l’altre nerviós a dins, al final el meu pare va aconseguir obrir la porta, trencant-la és clar. El nostre amic Albert i la Nayeli, que els vam convidar al sopar, encara riuen ara.

I l’endemà diumenge, per celebrar que ja marxaven,  no per celebrar no, però per a que marxessin amb bon sabor de boca, vam fer la paella de comiat, van venir els Serra que  gairebé no els havíem vist aquests dies, un altre matrimoni, i l'Iker. I de sorpresa els hi vam portar uns Mariachis, això si que va ser emotiu. Jo crec que m’han perdonat tot el meu mal humor, amb el show dels mariachis, jejeje. Vam cantar les nostres ranxeres preferides, Cielito lindo (el meu avi sempre la cantava), El Rey, i ens van cantar México en la piel, son els primers mariachis que els hi demanen que la canten!! Un èxit!!! 

Va arribar dilluns 16 de juliol i vam anar cap a l’aeroport. El Julià aquest cop si es va emocionar una mica, i la Vinyet ni us explico.

El cert és que sobre aquest tema, hi he reflexionat molt. Jo estic molt feliç que ho puguem fer i el Julià vol venir. I mentre tinguem les nostres famílies que s’avenen a entrar en aquesta aventura i ens ajuden evidentment,  doncs endavant. Per res del món em sento culpable ni mala mare. Poder és que a mi em feien el mateix i els meus germans i jo guardem molt bons records dels estius a Mallorca, i crec que ara per ara és el millor que puc fer per ell. 

I bé família no sé de debò si tornaré a fer un mail aquest estiu, el proper cap de setmana és el Festival de la Vendimia, ja sabeu el més important i el més complicat de tots,  la darrera setmana que estic aquí hi un aconteixament important a Querétaro que és el Concurs de vins de Brusel·les, i nosaltres, sobretot el Lluis hi està bastant involucrat. Jo mica en mica vaig fent passos al costat.

I aquesta setmana, el Lluis va rebre un mail, que li comunicaven que el Jefe i l’alemany que va venir el passat setembre, venen el 26 d’agost. I ell volava el 24 cap a Barcelona!!! Vaja què .... “todo mi gozo en un pozo”. Vindrà només 5 dies a Catalunya,no estarà ni un cap de setmana sencer, en fi jo que volia fer un sopar tots el dissabte 25 que ell arribava...

Bé família i ara que ja heu llegit fins aquí, us dic perquè a mi se’m va fer pesat el viatge, perquè he estat de mal humor, perquè no vaig escriure el mail a finals de juny o principis de juliol, perquè mica en mica vaig fent passos al costat a la feina...
Perque si tot va bé al febrer del 2019 serem família nombrosa!!! Sí senyor, “no hay dos sin tres”!
Vam saber que estava embarassada just abans que arribessin mons pares, i bé ara que ja hem passat la crisis del primer trimestre doncs em dona molt de gust poder-vos ho comunicar.
Avui m’he fet una segona eco, estic d’11 setmanes, tot està bé i tira endavant, per això també m’he esperat a enviar-vos el mail. I l’anterior no us el vaig enviar, perquè he passat tres setmanes bastant dolentes. Però ara ja està. A mirar endavant que només me’n falten 28 aproximadament, jejeje.

I la cançó, una banda que a mi m’agradava molt quan tenia 20 anys.. i m’agrada... i aquesta cançó em va fer pensar i recordar el Julià!!

https://www.youtube.com/watch?v=DfzbVTQE3iw

Fins aviat família!! Començo el compte enrere pensant en el 10 d’agost!!!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now