Hola família,

Com esteu?
Nosaltres molt bé, us  vaig a fer un resum d’aquest darrer mes, penúltim mail abans de tornar-nos a veure per Nadal, que queden 41 dies!!!

L’últim mail que us vaig enviar us deia que anàvem al Concert de la Shakira, doncs més de 4 hores vam trigar per entrar i arribar al Estadio Azteca. Un divendres a la tarda, la Ciudad de México pot ser un infern!!! Teníem previst anar primer a l’Hotel, però quan ens vam trobar en aquest “embolao” vam decidir anar directament a l’estadi.
El concert va estar molt bé. El Lluis havia comprat unes entrades a dalt de tot del camp, perquè les que jo volia ja estaven exhaurides. Però a la vegada un amic li havia deixat els seus carnets per entrar a l’estadi. El problema era que amb les seves localitats no sabíem quina visibilitat tindríem. Total que vam dir provem ho a vere si quedem darrere l’escenari o no, i si ho veiem xungo pugem als seients que ens pertoquen segons les entrades.  Al final va ser un encert, vam quedar just a un lateral del mega escenari però ho veiem força bé, més que si haguéssim anat a dalt de tot d’aquest monstruós estadi.
Ens vam quedar a dormir a un Hotel que ja ens hem quedat altres vegades, i el dia següent, dissabte vam passar el dia amb l’Albert i la Nayeli.

Tema feina, aquest darrer mes també ens han presentat un nou jefe ... Estan havent-hi bastants canvis amb la fusió de Freixenet i Henkell. Per aquí de moment tot segueix igual, només que el Lluis ara reporta aquest noi. Dic noi, però deu tenir 50 anys jo el veig jove. Al cap d’una setmana també vam rebre la visita d’un altre jefe,  i un alemany, jefe nostre ara també, que el Lluis va conèixer a l’agost i jo he conegut ara quan van venir a Finca. En fi que en tema visites hem estat entretinguts també...

Un altre cap de setmana vam anar a un dinar que ens van convidar el Gus i la Renata. Celebraven el dia de Covadonga. Resulta que a Querétaro hi ha una Comunitat de gent gran del Nord d’Espanya, Astúries, Cantabria, que organitza aquesta trobada. I la mare de la Renata que eren de Santander, va ser una de les organitzadores durant anys d’aquest dinar. Mira, del que m’assabento desprès de 6 anys a Querétaro. Vam riure molt. Van tocar les gaites van fer els balls tradicionals, molt emotiu tot i molt bonic. Nosaltres que aquest any ens plantejàvem anar a Astúries amb el Cisco i la Silvia, ja ens vam teletransportar. Per cert jo embarassada de 7-8 mesos que estaré ja li vaig dir a la Silvia que li treies del cap al Cisco i que jo li trauria del cap al Lluis i li posaria als peus!!  No faig 7 hores de cotxe, desprès d’haver-me xutat dos avions i més de 15 hores de vols i transits. Jajjaja.
Per cert ja no em pregunteu més si podré volar!!! Siii, a menys que en la darrera revisió em trobessin algo estrany. Però ja he esbrinat a la web d’Air France i pots volar fins a la setmana 37, i jo estaré en la setmana 32 quan arribi, i en la 35 quan torni a Mèxic! Espero tornar a Mèxic la veritat, tot i que també penso que si aquest o aquesta  és igual que el Julià i la Vinyet, arribaré i pràcticament em posaré de part.

I bé crec que lo més destacable aquest darrer mes, ha sigut la visita de la meva amiga Roser.
La Roser i jo som amigues des dels 15 anys! Portem més anys sent amigues que no sent ho.
Tenim una amistat, bé amb ella i amb les meves altres amigues de l’ànima que ja hem superat moltes crisis d’adolescències i de maduresa. Som totalment diferents les unes de les altres, però hem après a acceptar-nos amb les nostres virtuts i els nostres defectes, com dic jo: aceptamos pulpo como animal de compañía  (com el famós anunci de Scatergoris).
Tot i que precisament amb la Roser no sigui d’aquelles amigues amb les que més em comunico  quan estem distanciades, sents que res ha canviat entre nosaltres, bé,  tenim vides completament diferents, però et continues sentint còmoda amb aquella persona per més que faci setmanes que no hi parles. I això no passa sempre. Només passa amb les veritables amistats (que jo crec que aquestes alçades de la vida, totes les amistats que tinc son verdaderes).
Però hi ha una cosa que sempre penso, i que en vam parlar un dia amb ella, quan aquesta aventura s’acabi...  haurem de tornar a encaixar en el  cercle en el que estàvem. Sens dubte serà un altre procés d’adaptació, perquè tots hem, poc o molt, canviat i avançat, i poder serà un procés de molts xocs amb la realitat o de moltes sorpreses positives.
També penso que entre tots no ho hem fet tant malament, sempre hem sabut trobar el moment per als retrobaments i per fer que tot sigui com si no haguéssim marxat mai. Que això a vegades és bo i a vegades dolent, jajaja. M’explico, és bo perquè tornes a la quotidianitat molt ràpidament, i és dolent perquè a vegades amb la quotidianitat no som conscients que tornarem a estar un llarga temporada sense veure’ns i no hem aprofitat prou el temps, per estar junts, per abraçar-nos, per dir-nos que ens estimem... Això em passa amb mi, parlo per mi, que no sé si a vosaltres també us passa, però jo sempre torno una mica amb aquesta sensació i em culpo per això. A vegades voldries que tot fos perfecte però la perfecció no existeix.
També l’altre dia vaig escoltar la Martina Klein, al programa de la Gemma Nierga a TV3. Explicava que ella va emigrar amb 15 anys d’Argentina i deia que la sensació és diferent pel que marxa, i va posar aquest exemple: la manada acomiada a  un, el un acomiada a més. I si ara amb l’exemple sembla molt obvi oi? Però és així, em va encantar aquesta frase.

Ostres que profunda que m’he posat no? Jajaja. Total per dir que la Roser ha vingut 10 dies. I menys mal que només 10 dies perquè jo el seu ritme no l’hagués aguantat... és broma!!

Ens ho hem passat molt bé, ella va ser l’excusa perfecte per visitar Bacalar.  Dijous dia 1 el mateix dia que ella arribava a la tarda, a la nit agafàvem el vol cap a Chetumal, Quintana Roo. Els nens van tenir vacances tota la setmana de la castanyada, cosa dels anglosaxons no dels mexicans... El  Lluis no va venir perquè dimarts 6 marxava cap a Japó i se li complicava una mica tot. Nosaltres vam arribar a Chetumal el dia 2 ja, a la matinada, i vam estar tot el divendres dia 2, dissabte dia 3 i diumenge  vam agafar l’únic vol que quedava al matí, però ens va anar bé, perquè  així vam poder dinar amb la Nayeli i l’Albert que eren a Tequis.
Bacalar ens va agradar a tots, es un Llac, la Laguna de los 7 colores, li diuen. Ens va ploure una mica, feia aquest temps tropical, però no ens va impedir fer res. Us deixo les fotos a l’Insta  126. Els nens s’ho van passar molt bé.

Tema nens, és un punto i a parte... dec ser jo que no tinc paciència últimament, però discuteixen més que mai i es peguen, més que mai també... En fi aquest pobre que vingui...
I aprofito per compartir-vos una altre una altre situació que em vaig trobar amb el Julià. No fa gaire vaig anar a veure la seva tutora, perquè darrerament, ara ja s’ha calmat la cosa, venia amb moltes notetes a l’agenda. I clar al final li vaig dir al Lluis ja estic preocupada perquè ha entrat en una dinàmica que el curs passat no va ser així. Total que li vaig posar a l’agenda una carta a la tutora que si creia que era necessari que hi anéssim a parlar perquè dia si dia no, noteta de comportament per mi no era normal. I em va dir que si que anéssim. En aquest punt encara em vaig posar més nerviosa la veritat. Total al final i vaig anar el dia que em va citar, teníem al Julià super amenaçat que depenent del que ens digués se li acabarien moltes coses, X-Box, futbol, etc...

Total la noia, molt maca, jo encara no la coneixia. Em va dir que el seu rendiment era bo, però en les classes com Música i Xino Mandarí, que son classes no tan “formals” es distreia i distreia, així com per exemple que  li costava establir disciplines com fer la fila i estar en silenci.
Em vaig quedar més tranquil·la, que voleu que us digui, jo poder havia magnificat la situació però clar tanta noteta a l’agenda ja tenia les meves hormones alteradetes. Fins i tot em va agrair la meva pro activitat, m’ho va dir amb Anglès, no sé quina seria la traducció correcta, poder el meu interès... no sé, però li vaig dir que clar que no m’havia passat mai que li cridessin tant l’atenció. La veritat que ara oli en un llum. Vam parlar amb ell i evidentment li vam dir que s’havia de portar bé fos la classe que fos, estigues a la fila o estigues al pupitre. Això és així. A vere ara quan vinguin les notes...

Bé i després d’aquest kit kat,  com us deia, al arribar  diumenge de Bacalar, vam dinar a casa amb la Nayeli i l’Albert i vam coure unes castanyes que em va portar la Nayeli.

Dilluns  jo vaig tornar a la  feina, la Roser va descansar i donar un tomb per Tequis.
Dimarts dia 6 , vam anar a Ciudad de México, perquè jo tenia la Roda de Premsa de VinArtJazz, el penúltim evento, falta el Concierto de Navidad. I la Roser va aprofitar per veure un amic  seu del Tennis que ha vingut  a Mèxic per amor.  Al vespre el Lluis va marxar cap a Japó  i nosaltres vam anar a sopar  per celebrar el meu  38é aniversari.
Dimecres vaig dur a la Roser a dinar a Querétaro,  dijous a  San Miguel de  Allende, i aquí se’m va posar una mica malalta de la panxa.  Però a la tarda vam anar al cine a veure  Bohemian Rhapsody. Ens va encantar a les dues, i ens vam fer un far de plorar. Magnífica peli!!! Us la recomano molt. 
Divendres teníem previst visitar les piràmides de Teotihuacan  i el Zócalo però com encara no estava massa fina, vam decidir anar només al Zócalo,  vam dinar  i  a les 6 ja la vaig deixar a l’aeroport.  I una visita més a la saca senyors!!!

I el cap de setmana, l’he passat molt tranquil·la!! El dissabte la Gaby i el Lluis em van convidar a dinar pel meu cumple, que macos!! I diumenge va ser de repòs, vaig acabar d'arreglar una habitació i vaig sortir a caminar.

I res família, vaig tallant el rotllo, el més rellevant i important ja us ho he dit. Ara queda la recta final d’aquest darrer trimestre i cap a Catalunya.
El Lluis arribar avui i dissabte torna a marxar, ara a Uruguay! ... jajaja, ni temps per discutir!! La caca és que estaré sola en el Evento, però bé...

 

Espero  que vosaltres estigueu molt bé també.

Us deixo la cançó d’aquest mail 126, https://www.youtube.com/watch?v=095xkqjGhsY, m'encanta a part que li dona títol a la peli, és una cançó impressionant!! 
 

Fins aviat família.

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now