Hola Família,

Com ha trigat eh aquest primer mail del 2019 en arribar!

Tant com està trigant “el que ve” en venir!!

Jo que em pensava que desprès del tute del viatge seria arribar i moldre!!!

Doncs aquí seguim a la setmana 39, 39 setmanes i avui dissabte + 1 dia.

Bé doncs el cert és que us tinc que explicar moltes coses.

Començaré pel viatge. No us vaig dir que quan vam arribar a l’aeroport de Barcelona, la hostessa del check in de torn, em va demanar el consentiment del metge per viatjar, i clar quan va veure que me’l va expedir de trenta i una setmana i em va preguntar de quan estàs, encara que li vaig dir una setmana menys, va alertar a mitja companyia. La Vinyet i el Julià pobres ja patien per si m'havia de quedar!  Li vaig dir també porto un justificant d’ahir d’urgències que diu que puc volar. Tot i així em va fer firmar un consentiment de l'aerolínia,  que si em moria en el vol no es feien responsables, així literal. En fi, va ser l’anècdota a l’aeroport i la cua que es va formar per “culpa” nostra va ser considerable!

Els vols van anar molt bé la veritat, però clar jo vaig arribar a Mèxic feta un nyap!! I les dos hores i pico de cotxe fins a Tequis ja van ser apocalíptiques per mi.... per això us dic que no entenc encara com aquest/a segueix aquí dins.

Vam arribar cap a les 11 de la nit i jo directe al llit. Val a dir també que tot i que ens havien marcat les maletes els d’Aduana amb una cinta, mentre feiem el tràmit d'Immigració, les vam treure i vam sortir tan “campantes”, jajaja. Van arribar els 9 o 10 fuets, la sobrassada, el pernil... en fi tot el que les nostres  mares sempre tenen el detall d’embolicar-nos!!! GRÀCIES!!!!!!

Evidentment diumenge vam descansar, desfer maletes i ens vam aclimatar.

Dilluns jo ja tenia ginecòleg i em va dir que tot estava perfecte.

La setmana va transcórrer amb normalitat i el cap de setmana vam anar a Finca i a dinar amb el Gus i la Renata. I com a recompensa al Julià per haver entès que el Santa Klaus li havia portat una consola, però havia près l’altre, li vam anar a comprar uns cascos que ens demanava. Si.. aquí el Santa Klaus va portar la Nintendo Switch, però nosaltres ja teníem la Xbox nova de feia un any, i li vam dir al Julià que la Xbox la vendríem, i vaig estar de sort i mentre érem de vacances la informàtica de la Finca va trobar un comprador. Afortunadament no és pels diners, que també,  és pel fet que ens negàvem a tenir dos consoles a casa! Ja una és un mal de cap. I bé tot sigui dit de pas, així aprenen ja a que les coses no cauen del cel.

Ara ja no ho recordo ben bé quina setmana, però també se’ns va posar malalt durant tres dies el Julià, li va sortir una faringitis i aquella tos que és insuportable... total que va faltar tres dies més cole... però resulta que les aules estaven totes mig buides, va ser un parell de setmanes que els nens van anar caient com a mosques, i és que les dues últimes setmanes de Gener aquí encara ens llevàvem a 0 graus.

Un altre cosa que us volia explicar era que aquest cop, m’he tramitat la baixa per maternitat. El que aquí diuen “incapacidad”. I la veritat, quin atràs de país en aquest aspecte. És que amb la Vinyet no m’hi vaig acollir. Aquí tenen 84 dies de baixa!!! I a part un sistema diferent al nostre. Per llei, a la setmana 34 ja et donen la baixa, o sigui a menys que et posis d’acord amb l’empresa i presentis un format de mutu acord que continues treballant per guardar-te aquestes setmanes per desprès, has d’agafar la baixa obligatòriament. Jo vaig arribar a la setmana 35 i la noia de Recursos Humans em va dir no t’oblidis anar a l’IMSS (Instituto Mexicano del Seguro Social) a veure lo de la teva baixa. Total que hi vaig anar, i anava en principi només a informar-me perquè tot això que us dic no ho sabia. I el metge del Seguro em diu, que la baixa ell me l’ha de donar en aquell moment, perquè si hagués volgut recorre’m les setmanes per continuar treballant ho hauria d’haver tramitat abans de la setmana 34 i que per lo tant no li quedava més remei que donar-me la baixa i com que ja estava a la 35, això era un dijous, gairebé per complir la 36, em descomptava una setmana!! Per lo tant a mi m’han donat la baixa per 77 dies!! I 77 dies son els que enlloc de pagar-me l’Empresa m’ho pagarà el Seguro.

Ara bé lo bo també, a part de no tramitar-te la baixa fins que no neix el bebè... que per mi és lo més normal poder per lo que estic habituada... triguen com a 10 dies en donar-te els diners... i el que més em va sorprendre... és que els diners te’ls donen en efectiu!!!!!!! Si sii, com llegiu, vaig haver d’anar a l’entitat bancaria amb la que treballa l’IMMS, presentar una espècie de xec que m’havia donat el metge del seguro i desprès de comprovar que jo era la persona, em van donar els diners trincu trincu en efectiu!!
Aixì les coses per aquí Mèxic, com veieu??

Ahh per cert!!! Un tema important que no us he explicat. Sabeu que vam arribar i vam trobar que estava mig país sense gasolina! L’il·luminat de President que tenim ara, Andres Manuel Lopez Obrador, va creure que per combatre la corrupció que hi ha en el robatori de gasolina dels conductes, el millor era tancar l’aixeta. Pensareu home, vol acabar amb la corrupció... si si... a base de perjudicar els qui menys s’ho mereixen... la població. Només us diré que no hi ha ningú imputat ni s’ha vist cap detenció als mitjans de comunicació. 
Aquest President executa així, que hi havia corrupció en les obres del nou Aeroport, que tot sigui dit de pas, tan conve, para les obres i ja no tindrem nou aeroport. Que hi ha corrupció perquè hi ha màfies que roben gasolina dels conductes, tanca l’aixeta i gasolina restringida. Ara vol tancar una espècie de guarderies, perquè es veu que també hi ha no se quina corruptela, i diu que donarà aquest ajut directament a les famílies perquè els pares paguin als avis que es queden amb els nens. Us ho comento només com anècdota perquè veieu com va per aquí el nou President que s’ha proposat acabar amb la corrupció a Mèxic, jajajajja, ric perquè mentrestant els narcos campen a sus anchas, i el Peña Nieto ja ha dit que es divorcia, com a cotilleo!! 

Quan vam arribar a Mèxic, dissabte 12, us asseguro que feia por la cua que es veia a les Gasolineres i per exemple a nosaltres les visites ens van caure en un 50% durant dos caps de setmana. La gent de la Ciudad de México no es va bellugar de casa seva en tres setmanes.

Bé desprès d’aquest kit kat polític continuem doncs.

Com us deia, aquest baby, m’ha deixat tramitar la baixa amb tranquil·litat, torna a la feina, que no era el meu pla inicial,  i poder fins i tot em deixa rebre demà als nostres jefes. Si, si, demà diumenge arriben, el Pere Ferrer i un conseller delegat de Henkell.

També “el que ve” ens va deixar celebrar el meu baby shower, un esmorzar que vaig fer amb amigues al Wine Bar, divendres 25 de gener i l’aniversari del Lluis, que vam sopar aquí a casa amb els Serra. Un cumple molt tranquil·let, res a veure amb l’any passat a Finca que la vam liar parda!!

L’única cosa que no tinc a punt, pobre criatura, és un moble canviador i calaixera per posar la seva robeta. Poder per això no surt, avui li deia a ma germana que em parlat pel Facetime. 

També pot ser que estigui esperant a que ma mare arribi de creuer, que ha marxat una setmana a Abu Dhabi, o espera néixer el mateix dia que la tieta Eulàlia, el 15 de febrer!

El cas és que, com us comentava al principi, aquest embaràs que és el que més simptomatologia he tingut, i més noto tot... resultarà que cap molèstia de les que tinc, que no em queixo perquè son molèsties que em permeten fer vida normal, cap molèstia és senyal de part!!!

Penseu que porto des de la setmana 37 tenyida, pel que pugui ser,  jajaj però si continuem aquest ritme hauré de tornar a invertir en perruqueria.

A caminar ja no hi vaig, més que res perquè és molt el pes que sento, però faig una gimnasia prenatal dos cops per setmana amb una fisio,  em llevo com tots els dies a les 6:30 per preparar i portar els nens a cole, vull dir que tot i que a un altre ritme, perquè el meu cos no dona per més, faig una rutina bastant dinàmica: cole, vaig una estona a la feina, o treballo des de casa, faig la compra al super, porto als nens a activitats, dinars, sopars i a lo que hem estat convidats fins ara hem anat... el primer divendres ni més ni menys jo encara no m’havia recuperat de la setmana que vam anar al sopar del Nacho de DeCote, a les 2 de la matinada arribàvem a casa. I el dissabte passat a un dinar d’aquells que comencen a les 2 i acaben a les 9 de la nit, partits de futbol del Julià.... en fi... que poder és per això que aquet petitó no vol sortir! Per arribar a casa d’uns hiperactius com nosaltres!!

I res família, em vaig acomiadant.

Aquest ha sigut el nostre retorn a Mèxic, no fa encara un mes que som aquí però no sabeu com us enyoro ja!!! Clar que també estic hipersensible i a l’expectativa de com es va desarrollant tot.

De les vacances de Nadal ja no comento res, poder us deixo alguna foto a l’Insta d’aquest episodi així també em serveix de record a mi. Han sigut unes vacances com sempre estupendes!! Ara quan neixi el que ve... començaré a projectar les de l’estiu!! Jajaja que hi tinc moltes esperances dipositades!!!

Una abraçada gegant a tots!! I a continuar esperant!!

I de cançó... doncs això... I will wait! 

https://www.youtube.com/watch?v=rGKfrgqWcv0&start_radio=1&list=RDrGKfrgqWcv0&t=107

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now