Hola família,

Com estem?

Aquest és el tercer intent de redacció que faig del capítol 130, diuen que a la tercera va la vençuda a vere si es compleix amb aquest episodi.

Començaré explicant-vos una mica el que vam fer amb els meus pares, que van venir les tres setmanes principals d’abril, del 4 al 24, just quan el Julià es va trencar el radi. Aquelles tres setmanes amb els meus pares van anar súper bé. Ara que no em senten, jejeje, us diré que ha sigut de les vegades que millor hem estat. A vere, no em mal interpreteu, sempre estem bé, però la convivència sota un mateix sostre 24 hores x 20 dies… no sempre és flors i violes, per més que estimis i adoris als teus progenitors, i menys quan hi ha canalla pel mig! Però aquesta vegada de debò, jo crec que ells també coincidiran amb mi, no hem discutit! Poder la nouvinguda amb això té alguna cosa a vere. No ho vull dir massa alt però no dóna gens de feina, ni se la sent! No vull dir que és bona perquè pobrets bons i bones ho son tots, però de moment és una nena que transmet calma i pau. Poder s’està preparant per ser un bon bitxo!! Bé el que us deia, amb els avis, super bé, els vaig trobar molt a faltar la setmana que van marxar, es notava la seva absència, i a part el Lluis era a Califòrnia i em vaig quedar soleta amb els tres.

Amb els meus pares no vam parar, això de no treballar em proba!! Us deixo unes quantes fotos, per no allargar-me tant i us ho resumeixo aquí. El primer divendres vam sopar amb l’Iker i la Giuliana, que com eren de viatge encara no havien conegut a l’Emma. Aquell dissabte vam fer una paella amb el Gus i la Renata i el dia següent, diumenge, Fideuà a casa els Serra, per acomiadar la Gaby, ja que ella per Setmana Santa va venir a Girona a veure la seva filla, i va aprofitar per visitar la Olga a Màlaga.


El següent cap de setmana vam marxar a Patzcuaro, on ens vam intoxicar a l'Ila de Janitzio, això és l’anècdota. El cert és que havíem d’anar a Zacatecas, però ma germana ens va destrempar. Ens va enviar molt males notícies d’allà, i al final ens vam penedir una mica de no haver-hi anat perquè, Germana, no estava tant insegur. Ens queda aquesta sortida pendent. I tornar a Patzcuaro perquè el dilluns que era el dia que tornàvem ens vam quedar fins al migdia a l'hotel perque estàvem tots amb vomitera i cagarrrines! Quin final de sortida! 


Els dies forts de Setmana Santa, Dijous Sant, Divendres i Dissabte, vaig anar a Finca a donar-los un cop de mà. Mira em sentia amb el deure d’anar-hi. Son dies molt forts i crec que em necessitaven, i mons pares van venir un dia i s’ho van passar teta, perquè teníem una àrea de taules amb música en viu i van venir uns cubans que animen molt. La Vinyet també ho va gaudir molt, va acabar dalt l’escenari ballant amb ells. També vam menjar la mona, amb l’Albert, la Naye i el Lluis Serra, va ser bonic! I el darrer dia, 23 d’abril, ma mare, la Vinyet i jo vam anar a dinar a San Miguel. I quan vam tornar ens vam trobar amb la sorpresa que el meu pare ens havia comprat una rosa per celebrar St.Jordi a cada una. No em direu que no té cops amagats. Em recorda al Lluis quan té aquests detalls que no t’esperes!


I les tres setmanes van passar volant. El Julià amb el braç enguixat, el meu pare que tenia ganes de veure’l jugar a Futbol i a Tennis, doncs es va quedar amb això, amb les ganes.  

I res mons pares van marxar, vaig sobreviure a les baralles del Julià i la Vinyet, el Lluis va arribar de Napa, els nens van tornar a cole... i mica en mica agafo una rutina. El cert que no treballar ets fa sentir una mica estrany. Bé no treballar, no treballar, no és cert. Els pagaments de Finca els continuo autoritzant jo, i d’això no me’n lliuro,  i algunes cosetes més que no me’n puc estar.
Però us asseguro que aquell estrès que portava no el porto i tenia ganes de donar un petit gir a la meva quotidianitat. Tenia la sensació que mai havia fet un parón, i veure la meva vida amb perspectiva i plantejar-me que vull fer en un futur. No em vull justificar, però de la nostra feina i de les nostres responsabilitats costa molt desconnectar. No és una feina ni un càrrec que sortint per la porta de l’oficina te’n puguis desdir, i això al cap de 7 anys pesa una mica, suma-li que el teu jefe és el teu marit, i suma-li fer això a l’estranger... sense l’acompanyament o ajuda familiar.
Quan va néixer el Julià vaig tenir les meves 16 setmanes de baixa, amb la Vinyet, abans del mes, ja era a Finca amb la nena. I feia temps que em deia a mi mateixa que si tenia un altre fill, em volia donar un temps per mi i és el que estic fent, ara ja puc dir que fins setembre no torno físicament a Finca i continuo molt satisfeta amb la meva decisió.
I donat això, ara venen les bones noticies, que fins ara tampoc us havia desvelat obertament, a alguns us ho havia insinuat. Com fins al setembre no torno al 100% a la feina, aquest estiu vindré juliol i agost a Catalunya! “Quién persevera alcanza” i jo he sigut perseverant i pacient, i crec que tot arriba quan ha d’arribar. No us puc amagar la meva satisfacció perquè he aconseguit un dels meus propòsits, i un de ben important. No ha estat fàcil, principalment convèncer al Lluis, perquè òbviament, no com a marit sinó com a jefe li ha costat entendrem. Però desprès de molt parlar o parlar lo just però lo precís , jejeje, ho ha comprès. La part dolenta, que amb ell precisament, ens veurem poc aquest estiu, però crec que una oportunitat així i l’excusa de l’Emma, evidentment ja no la tornaré a tenir. I com us deia era una fita que jo m’havia proposat de feia molt de temps. I ara me’n recordo molt de la meva amiga Goretti, que és Health Coach, i abans de quedar-me embarassada i durant l’embaràs em va fer coaching, i recordo que en la primera sessió em va preguntar diga’m els teus objectius, i va ser de les poques persones que li vaig confiar el meu desig d’un altre embaràs i deixar de treballar. Per aquelles dates fa un any, estava bastant al límit i sentia que ho necessitava molt com mai m’havia passat en tota la meva vida laboral.

Doncs bé,  finalment tenim els vols, que ens ha costat Déu i ajuda trobar les dates, la veritat molts entrebancs i quadrar dates amb el Lluis és més complicat que fer un Simpòsium!!
Quan ja teníem coll avall que vindríem a mitjans/finals de Juliol per estar a la Festa Major de l’Arboçar, la setmana passada el nostre jefe, el Jordi, ens avisa que ell vindrà la segona quinzena de Juliol. A part el Lluis va a un Congrés d’Enologia a Suïssa del 14 al 20 de juliol, més la Festa de la Vendimia, que és el primer cap de setmana d’agost i ha de ser-hi, i la Verema, verema que ell també hi  ha de ser... Els nostres vols...tan tatachan, els hem avançat al 4 de juliol!! El Lluis vindrà del 4 al 22 de juliol, però una setmana serà a Suïssa, i jo del 4 de juliol a l’1 de setembre. Encara em falta un detallet més per a que tot sigui perfecte, però “estoy en ello” jajajaj. I com ja sabeu, no m’agrada desvelar-ho fins que no ho tinc tot ben lligat.

I com us deia, aquests mesos amb l’Emma, tot i que tot va més pausat, no he parat. Sobretot fent tràmits que has de fer quan tens un fill a l’exterior. Tràmits, tràmits i més tràmits. Que si l’acta de naixement, el passaport mexicà, ara tinc que tramitar l’acta de naixement espanyola per poder fer el passaport espanyol. Una altra cosa que em porta de bòlid també és tramitar per cobrar el que vaig pagar de metge quan al Julià es va trencar el braç. Si senyors, aquí no el porten a la mútua de l’escola i tot pagat, tu pagues i després emplenes 5 formularis, presentes factura, carta del metge, carta de l’escola... per a que ells et reemborsin. Cosa que trobo fatal, però en fi, paciència perquè sinó pararies boig.

Bé i per on continuo? La ditxosa derrota del Barça, “cagundena”, el Lluis ja tenia els vols mirats, sort que no comprats!!! El Julià es va endur un bon disgust, pobre nen, tan de dir-li que si arribaven a la final hi anirien… Bé jo també em vaig quedar xof eh, és el que no m’agrada del futbol. Ara ja ho tenim superat, però ens ha costat una mica acceptar-ho! És que no hi ha dret! La segona vegada que ens passa!! I buff el Julià imagineu-vos, la seva escola, on la meitat dels professors son anglesos!!! Jajaja.

I ja vaig acabant, aquest cap de setmana, dissabte vam anar de boda, la filla dels nostres veïns de Finca, la filla del Nacho Calderón de Decote. Un casament preciós!! No sé com son ja les bodes a Catalunya, però aquí... s’hi deixen un dineral!! Hi ha wedding planners que saben fer molt bé la seva feina, i no es deixen ni un detall!  La única cosa que no em va agradar, va ser que la boda era sense nens, ho deia fins i tot a la invitació, cosa que ho trobo fatal, perquè considero que és una cosa que han de deixar a consideració dels pares. Jo per exemple no els hagués dut igualment perquè era de nit, però no m’agrada que m’ho imposin. Total només vam anar amb l’Emma que ella pobreta ha de venir amb mi a tot arreu. I la vam acabar de presentar a l’alta societat queretana, jajaja.

I per acabar una altre bona noticia, que també té a veure amb l’Emma, amb viatges i amb la feina... La segona setmana de juny, me’n vaig a Alemanya al primer Meeting d’Enoturisme que fan les empreses que conformen Henkell-Freixenet. En un inici hi anava només el nostre jefe, però el Lluis li va dir, que encara que fos amb l’Emma jo hi havia d'anar perquè era d'Enoturisme. El Jordi va dir que per ell no hi havia problema i que ho consultaria, i com els alemanys entenen millor de conciliació que d’altres, doncs van contestar que si jo m’hi veia amb cor de viatjar amb un bebè sola que endavant. I jo feliç i endavant! 

Au doncs ara sí, a dos dies que l’Emma faci tres mesets,  fins aquí la crònica de la nostra vida a Mèxic, no sense abans deixar-vos la cançó d’aquest capítol, No surrender, sense rendició, sense defallir, un títol que no pot ser més oportú després de tot el que us he explicat i de la derrota del Barça.

I mireu les fotos de l’Insta130, n’hi ha una en especial que no té pèrdua, la del cartell de la classe del Julià durant el Concert que ens fan a les mares a l’escola.

https://www.youtube.com/watch?v=HrumqH8shBg

Fins aviat família, fins mooolt aviat!

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now